Autoestima baixa, 2a part
L’altre dia vàrem iniciar una lectura que especificava i donava a conèixer les característiques comunes de les persones que tenen una baixa autoestima.
Com que es tractava d’una llistat molt llarga, per a no ser extensos, en vàrem fer una primera entrega i, a continuació, en teniu la segona i darrera.
A les primeres 7 característiques esmentades a Autoestima baixa, 1a part, s’hi afegeixen les següents:
8. Temor al fracàs
Es vol arribar i arrasar; no hi ha esforç, perquè la por al fracàs fa témer que les coses no surtin bé i per això es desisteix davant el primer contratemps. S’ha après la impossibilitat (el NO) i no la possibilitat (el SÍ).
9. Teoria 606
Parteix de Paul Ehrlich, el qual desenvolupà un fàrmac contra la sífilis i l’encertà després de 605 fracassos. Valgué la pena?
Les persones amb baixa autoestima no intenten aconseguir l’èxit, ja que no accepten el fracàs que aquest fet pot implicar.
10. Reaprenentatge
L’èxit suposa satisfacció; del fracàs, també se’n pot aprendre alguna cosa, per exemple a corregir. Corregir no és dolent ni humiliant, és aproximar-se al que volem i no hem pogut aconseguir d’entrada.
Tot el que s’ha après pot reaprendre’s: com que ningú ens ha ensenyat a tenir respostes millors, es té tendència a pensar que són les úniques i, per tant, que són inamovibles, però el que és cert és que es poden canviar.
Tot el que hem après pot reaprendre’s.
11. Temor a l’èxit
Quan s’aconsegueix l’èxit, hom no se’n considera mereixedor; es pensa que es tracta d’un fet puntual, producte de la sort.
12. Error de l’endevinador/ra
Com es poden predir coses que no han succeït? No s’és vident, i senzillament no es pot fer.
Els altres no pensen ni senten el mateix que nosaltres; per tant, no podem saber el que pensen o senten.
13. Nul afany de superació
Les persones amb baixa autoestima rebutgen que moltes coses no surtin a la primera perquè creuen que és incompatible amb l’autèntica felicitat. Creuen que l’esforç és inútil, no suporten el dolor i l’eviten; no es veuen capaces d’aprendre, temen desitjar i lluitar.
14. Filtració negativa
Tendència a no veure la part bona de les coses i a creure’s amb el dret a tot; a vegades quan els nostres somnis no es compleixen ens sentim fracassats.
15. Pensament de tot o res o globalització
Fixar-se sols en la part dolenta equival a veure la meitat de les coses, i precisament les que ens fan mal.
16. Comparació
Creure’s amb dret a tot el que és dolent, poc realista i dolorós.
Ningú és tan bo com per a merèixer-ho tot, ni tan dolent com per a no merèixer res.
17. Menyspreu i raonament emocional
Per exemple el cas d’un oficinista simpàtic i grassonet que es menyspreava constantment i acusava les dones de voler els homes només pel seu físic. Un bon físic, segurament, proporcionarà més oportunitats, com també ho farà el carisma, la simpatia o la popularitat.
El que passava era que no es valorava a si mateix i no potenciava els altres aspectes bons que sí tenia.
18. Necessitat davant desitjos
Les persones amb una baixa autoestima romanen immòbils en la seva segura i còmoda negativitat i pensen que no tenen les mateixes oportunitats que els altres. Les persones amb baixa autoestima quasi mai es regalen res amable, només estan preparades per a veure coses negatives. Amb això no volem dir que allò negatiu no existeixi, ja que ens envolta, però la bellesa i l’alegria també existeixen.
Informació extreta de la lectura del llibre QUIÉRETE MUCHO de RAIMON GAJA SANTANDREU, que tens a la teva disposició a la nostra Biblioteca de Salut del Palmajove
T’has sentit identificad@ amb alguna de les característiques que apareixen a la llista? Ens interessa la teva opinió.
Abans tenia per en terra la meva autoestima. Encara he de lluitar contra aixó degut de que la meva parella habia abussat emocionalment molt de jo fins que vaig aprende a dir “basta”. Encara ara tenc dies en que m’amagaria devall una pedra i tiraria la tovallola, pero sé que mereisc més que aixó. Sé que per aconseguir el que vull he de lluitar, que ses coses que surten bé a sa primera son mínimes, i que aprenem dels errors. Qué es l’opossat al fracas? el conformisme, perque deixas de lluitar. Quan un se cau, aprén una manera més en que NO ha de fer aixó per arribar als seus objectius. La vergonya? no serveix de rés, a més, es limitant, no ens deixa creixer ni esns permateix aprendre. I no hi ha satisfacció més gran que sa de anarm’en a dormir sabent que he fet tot el que he pogut per aconseguir els meus objectius. La vida de cada dia es una escola, hem d’estar llestos per aprendre les lliçons i dir “demà tornaré a lluitar”
Benvolguda Cristina, has estat molt VALENTA compartint la teva experiència. És molt positiu el teu testimoni de que amb molt esforç sí es pot canviar d’estar malament a estar millor.
L’haver après a posar límits, a dir prou i la teva perseverància són excelents formes d’estimar-se. Aixís que te don la meva enhorabona!.
Salutacions
Jo també m’he sentit identificada… Sempre he tingut l’autoestima molt baixa, ja que sempre he estat grassoneta, per a mi això era molt vergonyós (ara ja no tant, tot i q no m’agrado), però també una noia molt oberta. Tinc la mentatlitat que les coses no me surtiran bé, llavors, ja no ho intento per por d’equivocar-me, o si ho faig ja dono explicacions de que no em sortirà per no fer el “ridícul”. Ara mateix, la feina m’ha ajudat molt, perquè m’agrada moltíssim i sé que la faig ben feta, em sento molt realitzada. És per això, que només estic a gust quan treballo i quan estudio coses sobre la meva feina.
La meva darrera parella em va ser infidel, això em va acabar d’enfonsar… ara penso que no sóc bona per cap persona, tot i que hi ha cops que penso que si, però tampoc conec a ningú que agradi i que m’agradi… i als que agrado m’atabalen al cap de pocs dies i els deixo. Potser és perquè no vull que em coneguin de veritat i tinguin una imatge dolenta de mi? l’altra opció és pq em fa por que em tornin a fer mal… tot i així, sóc controladora, gelosa i desconfiada… realment necessito ajuda. Vaig anar a un psicòleg durant un any, semblava que anava millor però m’he tornat a enfonsar….
Benvolguda Júlia.
T’anim a creure amb tu i les teves possibilitats, que estic del tot segura que són moltes.
Que et valoris positivament en la feina que fas, és un gran avanç.
Tal vegada ara és el moment de donar una passa més, i “donar-te permís” per gaudir i rebre les coses bones. Inclou que malgrat t’hagin fet mal, cal tirar-se a la piscina per poder nedar.
De totes les experiències aprenem i tornam més forts.
Així que t’anim a que. quan trobis el moment… llança’t, val la pena 🙂
Els meus millors desitjos.