I tu… ets un@ Wendy?
Aquest post complementa l’anterior, en què vàrem parlar dels Peter Pan. Avui volem parlar dels/ de les Wendy .
El mateix senyor que va parlar de la síndrome de Peter Pan també va posar en circulació la síndrome de Wendy.
Va observar i arribar a la conclusió que no hi ha Peter Pan sense Wendy. M’explic: Wendys són aquelles persones, homes o dones, que cuiden els Peter Pans de manera incondicional, malgrat que els suposi un sacrifici i fins i tot puguin patir.
Els/les Wendys tenen del tot assumit que s’han de fer responsables i actuar com a “pares” o “mares” dels/de les Peter Pans per a sempre.
Per què actuen així?
Malgrat permetin situacions en què no són tractats/ades així com mereixerien, en el fons els/les Wendys “aguanten” perquè el que tenen és por a estar sols, a sentir-se rebutjats, a no agradar, a no sentir-se necessaris…
Per aquest motiu tenen tanta resistència. Malgrat que són conscients que la persona que cuiden abusa de la seva bona fe, pensen que aquesta relació és l’ única a la qual poden optar perquè s’estimen ben poc.
Un@ Wendy necessita:
1. Cuidar els altres.
2. Sentir-se imprescindible o pensar que l’altra persona no se’n podrà sortir sense la seva ajuda o presència.
3. Pensar que l’amor és sacrifici i resignació
4. Evitar que s’enfadin les persones que són importants: parella, família, amics…
5. Intentar complaure els altres malgrat que no hi estigui d’acord o no li faci ganes.
6. Sobreprotegir.
7. Sentir-se recolzat/ada.
8. Estar disponible per als altres.
I com se sent?.
Són persones que se senten soles , insegures, i que pateixen. El seu malestar s’origina perquè no fan res per a canviar la situació, per no provocar el conflicte.
Tant els/les Peter Pan com els/les Wendy tenen en comú que no assumeixen el seu paper; es a dir, com a éssers únics que som: ser responsables dels nostres actes i decisions, sense implicar-hi ningú.
+ informació:
El síndrome de Wendy. Un trastorno basado en la necesidad de satisfacer al prójimo.
