La síndrome de Peter Pan

Com és una persona Peter Pan?

Amb el temps, concretament al final de l’adolescència, cada persona comença a orientar la seva vida cap a una determinada direcció. El problema sorgeix amb la negació per a superar aquesta etapa i resistir-se a créixer i afrontar responsabilitats de la vida adulta. Seria, per a simplificar-ho, tenir un cos d’home/dona amb mentalitat de nin/nina.

Ocasiona, si no se supera aquesta fase, queixes emocionals, com baixa autoestima, ja que es vol tot, no es vol renunciar a res del que es té ni s’està disposat/ada a posar-hi de la seva banda per a aconseguir les noves metes i els objectius; això no obstant, hom es queixa i dóna sempre la culpa del que li passa o del seu malestar als altres. No se sent part del problema o la dificultat, ni tan sols es pensa que tingui a veure amb la seva solució.

Kiley va definir la síndrome Peter Pan com el conjunt de trets de la persona que no sap o no vol renunciar a ser fill@ i començar a ser pare/mare. Passa a ser una dificultat que es produeix igual en homes i dones, a totes les edats.

El per què d’aquest nom.

Peter Pan és el personatge arxiconegut de la literatura infantil, creat per l’escocès James Matews Barrie l’any 1904.
El protagonista de la història, és a dir, Peter Pan, fou emprat pel psiquiatre Eric Berne el 1966 per a il•lustrar el nin/la nina que tots duim dins nostre, centrat/ada en les pròpies demandes i necessitats.
El psicòleg Dan Kiley va descriure l’any 1983 en un llibre la síndrome de Peter Pan aplicada a homes i dones que no volen créixer; un any després va emprar el terme de Síndrome Wendy, per a encunyar les dones i els homes que actuen com a mares/pares amb la seva parella o amb la gent més propera.

Per les seves característiques l@ reconeixeràs:

• té un desig enorme que els altres cobreixin les seves necessitats, que li donin el que demana; si no és així s’enfada
• el seu comportament segueix essent el d’un@ adolescent
• li sedueix més el país de “Mai Més” (la joventut) que té idealitzat que el seu moment real (maduresa)
• té por a la soledat
• és insegur@, encara que no ho demostri
• la seva actitud està més centrada a rebre, demanar i criticar que a donar, estimar o fer
• no se sent preparad@ per a la vida adulta; no es pot comprometre ja que creu que serà un obstacle per a la seva llibertat
• és freqüent que un/una Peter Pan tingui al seu costat una altra persona que cobreix aquestes necessitats bàsiques (la síndrome de Wendy, de la qual parlarem en el proper post)
• no es responsabilitza del que fa, però creu que els altres sí en són responsables
• està centrad@ en si mateix/eixa: els seus disgusts, el seu estrès, la seva excessiva feina …
• encara que gaudeixi d’èxit professional, econòmic… s’adona que la seva vida no té la fermesa ni l’estabilitat que voldria
• està insatisfet@ amb el que té, però no fa res per a solucionar-ho.

Cançons que parlen de Peter Pan 

Porta

Dani Martín