Sobre la resiliència, 1a part
En aquests temps de crisi em crida l’atenció la diferència entre una persona i l’altra a l’hora de fer front a les adversitats de la vida.
Aquesta capacitat, la de sortir-ne enfortits i enfrontar-nos als contratemps, es coneix amb el nom complexe però alhora útil i comprensible de resiliència.
Vos heu demanat alguna vegada per què algunes persones poden fer front a les proves més dures de la vida, mentre que d’altres es bloquegen davant qualsevol dificultat per petita que sigui?
Quan esdevé un contratemps la reacció més habitual és creure que la solució és fora d’un mateix: en la societat, en les situacions, en les persones… No obstant això, la solució es troba en el nostre interior, entre les nostres fortaleses, és a dir, en la resiliència.
Una de les definicions que he trobat sobre resiliència al web de psicologia-positiva seria:
La resiliència és la capacitat d’una persona o grup per a continuar projectant-se en el futur a pesar dels esdeveniments desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i de traumes a vegades greus.
És la capacitat d’un grup o persona d’afrontar les adversitats, sobreposar-s’hi i ressorgir-ne enfortit o transformat.
Quan ens trobam davant una dificultat, fins i tot en un carreró sense sortida, la resiliència ens convida a activar la nostra capacitat i ens permet afrontar la situació en comptes de fugir-ne.
Totes les persones, malgrat que et sembli que no és possible, SÍ que podem ser resilients.
El repte és trobar la manera d’activar aquesta capacitat a l’interior de cada persona. Tot el món en qualsevol etapa de la seva vida i en qualsevol àmbit pot trobar-se en una situació traumàtica, la pot superar i sortir-ne enfortit.
T’anim a llegir la entrevista a Tim Guénard como exemple de persona resilient.
Continuarem parlant del tema a la pròxima entrada.
