Frustració és el sentiment o l’emoció que sorgeix quan les coses no surten com voldríem.

Succeeix a les persones quan no es compleix la seva voluntat; és a dir, quan no poden aconseguir els desitjos o els objectius que s’havien proposat.

frustració

No totes les persones resolen les frustracions amb la mateixa facilitat. Cada persona posseeix un grau diferent de tolerància a la frustració.

Hi ha dos tipus de reaccions envers la frustració:

1. persones amb BAIXA tolerància a la frustració: quan les coses no surten com volien reaccionen amb emocions de ràbia, tristesa o enuig immediat.

2. persones amb ALTA tolerància a la frustració: posseeixen una gran fortalesa i molt d’equilibri. Suporten amb paciència i respecte les situacions adverses.

Què pots fer per a manejar millor la frustració?

Et propòs algunes estratègies:

1. Teràpia d’acceptació. És dura però real com la vida mateixa, i consisteix a entendre que “això és el que hi ha i les coses han anat així; quan abans ho accepti abans ho hauré paït”, en comptes d’invertir totes les energies a pensar per què justament ens ha hagut de passar a nosaltres; no és una estratègia massa adaptativa.

2. Avaluar per què ha succeït. Fer un esforç per a avaluar tots els detalls i els factors que hi estan implicats per si resulta que hi ha alguna errada que puguem corregir o no repetir la pròxima vegada.

3. Tenir un pla B. Em referesc a haver contemplat diferents opcions abans de fer una cosa, per si de cas. Així, quan la primera opció no es pot dur a terme, aleshores ja treim de la butxaca el comodí del pla B.

4. Fer una lectura diferent dels errors. Per a moltes persones perdre és etiquetat erròniament com a sinònim de fracàs. Et propòs, a pesar del desengany i el desencís, entendre l’error com un aprenentatge i una oportunitat de la vida que forma part del nostre desenvolupament.

5. Autocrítica. No és un tema de culpes. El cas és que si ens hem equivocat, hem de poder captar el que hem tingut a veure nosaltres amb el que ha succeït. Intentar aplicar l’exercici saludable d’aprendre dels errors; és humil, ens ensenya i és quan vertaderament en podem aprendre.

frustració 2

6. Com enfocam la vida. A pesar que vivim en un món tan competitiu, és important intentar enfocar la vida en els progressos (el que aprenem i ens aporta) i no en els resultats (si hem guanyat o no).

7. Tenir expectatives realistes i no utòpiques. De vegades ens emocionam amb els objectius o els desitjos que volem aconseguir i fracassam perquè som massa idealistes o ambiciosos. Sí, hem de somiar i desitjar, però coses que puguem aconseguir. Així sofrirem menys.

8. La lectura que en feim. Valorar que de vegades tot té la seva part positiva. En ocasions, grans errors han estat amb el temps grans encerts. Si ho penses detingudament, segur que t’ha passat més d’una vegada!.

9. Prendre nosaltres les nostres decisions. Escoltar els consells dels que ens estimen és molt bo, però hem d’intentar prendre les decisions nosaltres mateixos i no deixar-nos endur per la pressió o la inseguretat. Així, si ens equivocam, ho feim nosaltres i és més coherent.

10. Mai s’ha de tirar la tovallola. A pesar del malestar que ens ha ocasionat, el que és essencial, quan hem experimentat la frustració, és sempre fer una passa més i superar-la.

Recorda: Tocar fons i sortir-se’n

I tu, tens alguna estratègia per a combatre la frustració que vulguis compartir amb nosaltres?

Apunta’t al butlletí d’Autoestima i Salut Emocional

Rebràs mensualment notícies d'autoestima, emocions, sentiments, habilitats socials i benestar emocional.