La indefensió
Avui dedicarem aquest post a un terme que manllevam a la psicologia. És possible que l’haguem viscut en primera persona o que coneguem algú proper que l’hagi viscut o sentit. Em referesc a la indefensió (apresa).
Si després d’haver viscut una mala experiència o d’haver obtingut un mal resultat, has cregut que no podries fer-hi res; si has sentit que no podies canviar ni modificar el resultat, aleshores has viscut l’emoció de la indefensió.
Exemples
- Persones que fracassaren a l’escola, que varen abandonar els estudis i que molts anys després continuen pensant que no serveixen per a estudiar.
- Persones que han tengut males experiències: relacions de parella, d’amistats, laborals… i que “aguanten” perquè creuen que és el millor que els pot passar per la dita “Més val lo dolent conegut que lo bo a conèixer” (o com diuen en bon mallorquí“Qui barata es cap se grata”) 😀
La persona que sent indefensió és la que creu que els resultats del que pugui obtenir són independents del que ella pot fer.
M’agradaria compartir aquest interessant vídeo sobre l’experiment ¿Podemos inducir indefensión aprendida? d’una professora amb els seus alumnes:
Las 3 trampes de la indefensió
Quan ens sentim indefensos:
- Ens desmotivam: pensam “per què fer res si tanmateix…” Aleshores abandonam i donam per perdut l’assumpte abans que succeeixi
- Tenim dificultats per a continuar endavant: quan no entenem per què ens succeeix, és a dir, identificar els errors, aleshores sentim que no podem fer res.
- Ens deprimim: sentir que no podem canviar els resultats ens entristeix.
Me ve al cap que en aquests moments, és possible que moltes persones a nivell mundial uoguem sentir-nos INDEFENSES.
La pregunta del milió:
Podem lluitar contra la indefensió? La resposta és SÍ
En el proper post.