Persones tòxiques
Com a éssers socials que som cada dia estam “obligats” a relacionar-nos amb altres persones.
Fruit d’aquest contacte establim un vincle amb algunes de les persones que estan al nostre voltant.
Necessit, però, que responguis amb sinceritat la següent pregunta:
Són totes les teves relacions sanes?.
No sé si vos passa el mateix, però jo en aquestes altures de la vida estic un poc tipa de relacions insanes o, el que és el mateix, persones tòxiques.
Per això intent cercar estar envoltada de persones sanes, que en l’argot psicològic anomenam nutritives, tot i que és veritat que no sempre ho aconseguesc.
Precisament són aquestes les persones que m’agraden i necessit, perquè em nodreixen de bon rotllo amb la seva saba o energia positiva, alegria, confiança, motivació i coratge. Vaja, que s’hi està a gust a devora!.
Característiques d’una persona tòxica
- Hàbil: pot jugar una mala passada a una persona i passar desapercebuda per a la resta de persones presents sense que ningú se n’adoni, només la seva víctima.
- Amaga una gran inseguretat personal i frustració.
- Creu que per a ella guanyar d’altres han de perdre.
- Té set de poder i control.
- Pateix una insatisfacció constant.
- És manipuladora i abusadora, ja que pretén omplir els seus buits emocionals destruint els altres.
- És poc adaptable i intolerant.
- No respecta la llibertat dels altres, fa retrets i es queixa ja que no accepta els altres com són.
- Davant un conflicte amenaça que romprà les relacions de manera definitiva.
- No té en compte les virtuts i les qualitats i en canvi destaca les mancances i els defectes de les seves víctimes.
- En general té poca capacitat per a gaudir de la vida.
Estar devora persones tòxiques pot fer que acabis sentint:
- angoixa
- malestar
- clima negatiu, amb tensió
- por
- pèrdua del teu rendiment i productivitat
- inseguretat
- frustració
- l’autoestima per terra
T’ho ben assegur!
En el proper post parlarem de com ser persones més nutritives 🙂
Hola me ha gustado mucho leer este blog ya q me siento totalmente identificada, yo creo q estoy con una persona toxica, y lo peor de todo esq es muy dificil deshacerse d ellas. Me siento tal como lo explicas y ya no se que hacer!! Esa persona se cree q es el mejor, que es perfecto, y a mi me hace sentir una mierda. Luego se arrepiente y siempre acaba pidiendo perdón y ni siquiera t deja ni hablar para q puedas expresar lo mal q t ha echo sentir. Siempre quiere ser el mejor, el mas guapo, el mas simpatico el centro de atención vaya dond vaya (aunq haga el ridiculo). Se q no va a cambiar, pero hace que me sienta tan mal, q no se ni como tener fuerzas para alejarme de él para siempre. Es muy dificil… Gracias!!
Hola y gracias por haber compartido tu experiencia personal.
Mi pregunta es la siguiente: si eres consciente de que tu relación es tóxica y te sientes atrapada en ella ¿te has planteado algún cambio?.
Sé que es difícil, pero el coste emocional y psicológico que estás teniendo y vas a tener son las evidencias de que sí vale la pena salirse.
¿Y porqué hacerlo? por autoestima, por respeto hacia tí misma, porque tu lo vales y por lealtad.
No debes creerte nunca merecedora de este trato, tú eres única y lo que digas o hagas es tan o más importante como lo que digan o hagan los demás.
Mis mejores deseos.
LLucia
¿Existen las familias tóxicas? Dónde todo lo que digas o hagas es público y por lo tanto se juzga, se opina, … Y donde todo lo que no dices o no haces también, porque deberías haber dicho o haberlo hecho. Familias donde aún no te has dado la vuelta te han juzgado o mejor, prejuzgado sin saber causa ni motivo, sólo con el fin de alinearse en tu contra, pero a la vuelta, es otro el que se marcha y el que se juzga y se alinean , esta vez a tu lado, y en su contra…. Haciéndote sentir, esta vez el bueno,… Y al final te das cuenta que no eres ni bueno esta vez , ni malo las otras, solo quieres ser libre para elegir, para decidir, para opinar, sin tener en cuenta que te puedan juzgar por ello. mi marido y mis hijos presencian estas batalla tras desde la barrera, y yo a veces me averguenzo de la imagen que ven, de su madre discutiendo por todo y por nada, intentando salvar un ápice de independencia, para pensar, para vivir,…Y si en esta lucha me ven como ellos, como al resto de mi familia, discutidores, acaparadores,…. Y si ellos también me están juzgando? Y si piensan que no soy buena? Qué debería ser de otra manera. y si la imagen que les doy es esa?
Debería cortar con mi familia y volverme hacia mi marido y mis hijos olvidándome de mi padre y hermanas? Y cómo se hace eso, o como puedo llevarlo todo sin perjudicar a nadie, ni siquiera mi… no se cómo….
Benvolguda Magdalena.
Davant les adversitats sempre endavant.
Els meus millors desitjos per a tu i els teus.
La meva família, malhauradament, crec k també és tòxica… A partir de la mort de la mare, tot va empitjorar… I jo tenia dos opcions, anar-me’n de casa o suïcidar-me…
Primer vaig provar la primera opció i, tot i que vaig començar una vida des de zero i visc lluny del meu nucli familiar d’origen, es pot dir que res a canviat…
Com diu la Clara, jo també me’n avergonyeixo de la imatge que tenen els meus fills de les meves germanes, i no voldria pas que ells haguéssin de passar mals moments per aquestes trobades familiars.
Per tant, tot i els plors que em van costar, sé que vaig fer el millor. La primera opció em va servir per madurar i enfilar la meva vida, per a la segona opció, sempre hi estic a temps…
MAGDALENA