Estat d’ alerta a Palma: pandèmia de violència emocional entre els joves
Amor dolent
“Alguna cosa feim malament”, “Això no funciona”. Són frases que es van repetint a les nostres converses entre professionals que tenim el plaer de treballar amb joves.
M’atrevesc a ser pessimista i a dir que en aquests moments hi ha una pandèmia de violència emocional entre els joves.
Traduesc: cada dia m’arriben més casos de joves amb històries de relacions de parella tòxiques. I això m’entristeix i alhora em preocupa. No és cosa d’un dia, és la tendència que des de fa un temps es va cronificant i mantenint.
En una setmana –o ha estat casualitat o la cosa és per a donar-li l’atenció que es mereix– m’han arribat 3 casos de joves amb el mateix denominador comú: relacions xungues.
Una d’aquestes és la història d’una jove adolescent que era agredida per la seva parella, també adolescent. Després d’una agressió física (a part de les altres violències), mentre esperava a la sala per a posar la denúncia, compartia amb mi que li havia cridat molt l’atenció que estàs plena de joves com ella, que tenien la mateixa edat. Se n’havia temut que no només ella havia guardat aquest secret en solitari durant 7 mesos, sinó que hi havia més joves com ella. Això va fer que no fes enrere la denúncia i que abandonàs l’opció de tornar amb la parella.
Aquell mateix dia va aparèixer en premsa la notícia “Un tercio de jóvenes ve ‘aceptable’ prohibir a su pareja que trabaje o vea a amigos”.
Diagnòstic: pandèmia de relacions tòxiques
Per aquest motiu més que justificat i perquè en aquest espai, precisament, parlam d’autoestima, no podíem deixar de banda tractar aquests amors tòxics que tant mal ens poden fer i amb què –record– tots els presents que llegim aquest post ens podem trobar.
La meva “fantasia” és la d’animar qualsevol persona, independentment del sexe i l’orientació que tingui, a practicar la tolerància zero envers qualsevol expressió de relació tòxica a la seva relació parella.
Ara que s’apropa un dels dies comercials de l’any, el 14 de febrer –per interès ja ens comencen a bombardejar amb possibles regals per a demostrar a la nostra parella que l’estimam–, et dic que el millor regal que pots fer a la teva parella és el d’estimar-la i cuidar-la tots els dies de l’any; només accepta relacions que siguin sanes.
Estimar significa una altra cosa, va molt més enllà. Estimar és respectar i compartir sense voler canviar l’altre; acceptar les fílies i les fòbies que tots tenim i, com a resultat, sentir que la relació ens aporta coses bones i que té un sentit.
Símptomes d’una relació tòxica
- Si no fas el que vol s’enfada i et fa xantatge o està de morros.
- Controla el que fas, amb qui estàs, què dus posat, o elegeix la teva roba.
- Mira el teu WhatsApp; sap a quina hora et connectes i li has de donar explicacions.
- Sap quines són les teves contrasenyes d’accés al Facebook, Instagram, Twitter…
- Només et vol per a ell/ella i es posa gelós o gelosa que et relacionis amb altres persones.
- Sovint et fa sentir culpable de les coses que et succeeixen.
- Justifica el seu comportament en nom de l’amor: que ho fa perquè t’estima.
- Decideix sempre el que s’ha de fer: on quedar, amb qui, com… Si tu li proposes alguna cosa, tens un no per resposta amb l’excusa que no et convé.
- Vol exclusivitat, evita quedar amb més gent i, si pot, no vol relacionar-se més que amb tu, la seva parella.
- No suporta que li duguis la contrària o que opinis diferent.
- Es riu de tu i t’humilia davant els altres.
- És una persona bastant gelosa
Efectes secundaris
- Et penses que és normal que ho faci perquè això vol dir que t’estima.
- Creus que és el millor que et pot passar i que és l’única relació de parella a la qual pots optar.
- Tens por a estar sol/sola i accedeixes a aquesta relació pensant que serà una alternativa a la teva soledat.
- Sospites que hi ha coses que no et “quadren” però no saps què fer.
- Les persones que t’envolten justifiquen comportaments tòxics dient que és normal, que està nerviós, que ja li passarà, que alguna cosa deus haver fet… o t’adones que en el fons fan el mateix que tu: acceptar la situació.
Deim sí a la parella que
- T’estima i t’accepta tal com ets, tot el lot: amb els teus punts forts i febles.
- No necessita controlar-te per a saber que l’estimes, no calen proves: confia en tu, i tu en la parella.
- Et tracta bé i no t’humilia. Et sents a gust quan hi estàs i sents que la relació t’aporta benestar.
- Reciprocitat: les decisions són compartides, o un cop un té la iniciativa i les altres vegades l’altre.
- No renuncies a relacions que tens amb amics, companys, aficions, sinó que les integres dins la relació, sumant en comptes de restar. I la teva parella fa el mateix.
Si em permets, alguns consells:
- Si et passa, no és normal: tolerància zero.
- No tot val; no a les justificacions: sí als límits.
- Per autoestima: mai acceptis que et tractin malament.
- La família no s’elegeix, la parella sí: tu tens la llibertat d’elegir la teva parella i, si no et convé la relació, val la pena tallar d’arrel. Sens dubte tu hi guanyes.
- No t’ho quedis per a tu sol/sola: parla del teu secret amb algú de confiança que et pugui ajudar.
- Deixa’t ajudar i demana ajuda a serveis especialitzats, que existeixen.
- Accepta viure només relacions sanes i positives, a les quals sumis i t’enriqueixis.
