Help… necessit ajuda
Quan tenim mal de queixal anam ben aviat al dentista perquè ens ajudi i alleugi.
Però quan estam deprimits, trists, ansiosos, rabiosos; quan les emocions negatives ens superen; quan ens sentim desbordats; quan duim molt temps així i la situació no canvia… Què feim?
La resposta ideal seria la d’acudir a un@ professional per a resoldre el nostre malestar. Un bon professional ens estalviarà esforç, temps i patiment.
Però la realitat ens indica que són poques les persones que s’atreveixen a deixar-se ajudar per un psicòleg.
Continuam tenint resistències, reforçades per falses creences que es mantenen al llarg del temps.
Mites i idees errònies sobre anar al psicòleg:
- mite 1
“Anar al psicòleg és signe de debilitat”
No naixem ni se’ns educa per a manejar les nostres emocions, i de vegades les necessitats i les adversitats de la vida fan que ens sentim superats, ens bloquegem i no sabem com resoldre situacions que ens generen malestar.
Dèbil no és qui demana ajuda perquè vol millorar, en tot cas qui es nega a demanar ajuda perquè pensa que sol@ ho ha de saber resoldre.
- mite 2
“Només hi van els boigs”
El desconegut ens fa por,per a controlar necessitam posar etiquetes, en aquest cas negatives, a les persones que pensam que no manegen les seves emocions perquè la pressió del món que ens vénen actualment de l´èxit social és irreal.
Se’n s exigeix que estem contents i ens vagin bé les coses, sense valorar que existeix una altra cara de malestar, frustracions, ensurts que també formen part de la vida. La salut emocional està estigmatitzada encara i hi ha una certa al·lèrgia a voler millorar el nostre benestar emocional perquè es dóna per suposat que l’hem de tenir i si no és que som diferents.
- mite 3
“És una tudada de temps i doblers”
Invertir temps i si és necessari fer un sacrifici, si es pot, econòmic per a nosaltres, per al nostre benestar emocional és un comodí a curt i llarg termini.
Ens ajuda a valorar i gaudir millor de la vida.
És habitual sentir a les persones que han fet un procés terapèutic després d’una crisi que “tan de bo que hagués fet abans”.
Sens dubte tu ets la millor inversió, val la pena cuidar-se.
- mite 4
“Els psicòlegs et mengen el cap”
Els psicòlegs no manipulen ni modifiquen la personalitat de les persones. Tampoc som bruixots amb pocions màgiques… Simplement acompanyam i compartim estratègies perquè les persones millorin la seva qualitat emocional.
- mite 5
“Esperaré que passi el temps per si la situació millora”
El temps no resol malestars emocionals sinó que els empitjora i si duren molt es cronifiquen.
A més, el temps passat no es recupera; just per aquest motiu ja val la pena.
- mite 6
“Cal aguantar-se”
Acceptar el patiment i les adversitats no forma part del nostre creixement com a persones.
Tot té solució i pot millorar, llevat de la mort. Per tant, si ens esforçam podrem trobar estratègies per a solucionar les adversitats o com a mínim per a sentir-nos millor.
La gran trampa
La trampa és que podem anar pel món sent disfuncionals amb les emocions.
M’explic: podem tenir zero autoestima i fer la nostra vida sense que interfereixi de forma significativa en el nostre treball,casa, amics… llevat de quan estam tots sols, on prenem consciència de com és de desagradable el nostre malestar, que ens encarregam de mantenir amagat per por que precisament interfereixi en la nostra vida.
De fet, hi ha persones que són expertes a actuar i fingir estar bé quan en realitat es moren per dins (emocionalment parlant). Per això un tema tan actual i malauradament freqüent i tabú com és el suïcidi ens continua sorprenent.
A mode de conclusió:
Deixar-se ajudar és una gran passa.
Cuidar-se també és signe d’autoestima.
Recursos
Sabem que en temps de crisi són pocs els serveis públics en què
hi ha professionals de la psicologia.
Et detall els que conec i et deman que si ens coneixes algun més el comparteixis amb nosaltres:
