Les dones al món laboral
Avui, 8 de març, és el Dia Internacional de les Dones, una data que ens serveix per a rememorar tots els esforços que les dones hem fet al llarg de la història per a reivindicar la igualtat de drets i d’oportunitats en tots els àmbits de la societat.
Si bé és cert que hi hem avançat, queda un llarg camí per a fer. La igualtat real no existeix en molts d’àmbits. Encara no utilitzam un llenguatge neutral de forma natural i existeixen molts de micromasclismes. A pesar que sovint s’intenta que no siguin visibles, es donen moltes dificultats al món laboral…
Foto: Moderna de pueblo
Avui, Dia Internacional de les Dones, podríem parlar de moltes coses, però volem dedicar aquest post a algunes de les barreres que les dones es troben al món laboral, que es recolzen completament en les dades que a nivell estadístic es recullen any rere any.
No farem una exposició de tots els conceptes, però sí que crec que és interessant que en coneguem alguns dels més populars i entenguem per quin motiu es donen.
TERMINOLOGIA:
- Segregació vertical i sostre de vidre: obstacles que les dones troben per a ascendir a les empreses i ocupar-hi llocs de responsabilitat i direcció. No són lleis escrites ni visibles que impedeixin a les dones ocupar aquestes posicions, sinó que es tracta d’un rerefons en el qual s’amaguen moltes actituds i creences associades al que es consideren funcions diferenciades del rol femení i masculí.
- Segregació horitzontal: dificultats de les dones per a accedir a sectors laborals “hipermasculinitzats”. En algunes ocasions, també trobam aquest fenomen en homes que volen accedir a professions tradicionalment “feminitzades”. En veim exemples en professions com personal de neteja (majoritàriament ocupat per dones) o de construcció (majoritàriament ocupat per homes). En aquest cas, encara trobam moltes creences associades que algunes professions poden ser desenvolupades millor per homes o dones depenent de les funcions que s’hi desenvolupin.
- Discriminació directa/indirecta: Avui en dia les lleis no permeten que a les empreses es puguin produir casos de discriminació directa. Malgrat tot, hi ha un altre tipus de discriminació que no és tan visible i a la qual cal parar atenció: la indirecta. Aquesta es dóna quan una persona pateix una situació de desavantatge per l’aplicació d’una pràctica, un criteri o un tractament aparentment neutre.
Som conscient que aquests conceptes necessitarien una explicació més profunda, però tots tenen un element en comú: la creença errònia que homes i dones han de desenvolupar diferents funcions, les quals els han estat assignades històricament pel simple fet de ser homes o dones. A pesar que és un error, avui en dia se segueix responsabilitzant majoritàriament les dones de l’atenció i la cura familiar. Així, una organització de temps de treball que impliqui horaris excessius o que interfereixin la vida familiar dificultarà la seva carrera professional.
En conseqüència, actualment encara moltes dones renuncien (o ni tan sols se’ls ofereixen) a promocions laborals perquè es troben amb vertaderes dificultats per a conciliar la seva realitat familiar amb la laboral.
En definitiva, ens trobam davant la necessitat de seguir treballant per a aconseguir eliminar aquestes diferències en les càrregues socials, laborals i familiars vinculades al gènere per a apropar-nos a una societat més igualitària per a dones i homes.