Els autoboicots
Moltes vegades no són les persones que t’envolten ni tampoc les circumstàncies les que et paralitzen a l’hora de prendre decisions o fer segons quines coses, sinó que és la teva pròpia ment qui en forma de potents missatges t’omple d’interrogants, inseguretats i d’incerteses…
Són pensaments i idees que moltes vegades no estan fonamentades en la realitat, sinó tan sols en suposicions, en allò que creim i que no té perquè ajustar-se a la realitat. Aquests pensaments tenen la particularitat que són automàtics i apareixen quan menys els esperes.
Realment totes les persones tenim pensaments automàtics però no tots tenen el poder de fer-nos sentir malament. És la interpretació del contingut d’aquest pensament el que ens pot disparar el malestar.
Per exemple, tots podem pensar “Carai, quina gana que tenc!” i en cap moment això provoca cap problema. En canvi, davant un esdeveniment nou podem sentir com una espècie de veuetes internes que ens repeteixen “No ho faràs bé”, “Això et pot sortir malament”… El problema precisament ve quan aquests pensaments acaben repercutint en l’acció i aconsegueixen despertar-nos emocions negatives.
Per a esbrinar d’on procedeixen aquestes creences caldria fer una bona anàlisi (fins i tot a vegades amb ajuda d’un/una professional) però avui vull ser un poc més pràctica i donar algunes pautes per a tractar de desmuntar aquests “monstres” en forma de pensament que ens boicotegen…
Passes:
- En primer lloc cal identificar quin és el pensament concret que apareix.
- Anàlisi del pensament i diàleg intern:
- Qüestionar-lo, trobar evidències a favor i en contra que allò que pensam realment és veritat. Quines raons tenc per a pensar això? Són bones aquestes raons?
- Què m’aporta pensar això?
- Quina és la probabilitat que interpreti correctament la situació? Exager?
- És funcional allò que pens? Em serveix per a alguna cosa? M’ajuda a aconseguir els meus objectius i a resoldre els problemes pensar d’aquesta manera?
- Ha passat alguna vegada això que pens?
- Aquest pensament m’ajuda a sentir-me millor?
- Finalment, cal aprendre a crear pensaments alternatius tenint en compte totes les possibilitats d’interpretar la realitat, perquè el més probable és que el nostre pensament no sigui l’únic plantejament possible.
I, tot i que no és fàcil, si cada vegada que t’assalta algun d’aquests intrusos poses en marxa la maquinària de qüestionament que t’he comentat, aniràs adquirint nous hàbits que t’ajudaran a analitzar i entendre les coses des d’altres perspectives diferents, més constructives i funcionals, les quals, al cap i a la fi, poden promoure una millora en el teu benestar personal i emocional.
