La vida és com és…
Moltes vegades he sentit persones que, des d’una actitud pessimista, diuen que la vida és molt dura i injusta.
Si bé és cert que tenen una part de raó, la vida també ofereix moltíssimes possibilitats de gaudir, d’experimentar, de col·leccionar experiències, vivències, records…
Tot i això, i encara que no hem de viure pendents de la desgràcia, és cert que hi haurà moments en què les coses no ens sortiran tal com volem o desitjam; moments en els quals perdrem persones i coses que estimam; moments trists, i fins i tot de desesperança.
Serà en aquests moments quan podrem experimentar molts de sentiments.
La resignació en pot ser un, però és important que no se’ns enquisti aquest tipus d’emocions negatives. Si bé és natural i molt necessari poder experimentar aquestes sensacions, cal que ens deixem fluir amb la vida i que a poc a poc anem experimentant que els nostres sentiments van canviant fins arribar a l’acceptació real de la situació.
Això no obstant, quan parlam d’acceptar no ens referim a resignar-nos, ja que en realitat són dues coses ben diferents.
D’una banda, la resignació té la capacitat de fer-nos patir, ja que continuam amb l’esperança i el desig que la situació sigui d’una altra manera i no com és en realitat. Moltes vegades les persones que se senten resignades queden atrapades en aquest sentiment de ressentiment i amargura; se senten víctimes impotents amb incapacitat de triar, de cercar alternatives per a canviar la situació o actuar, pensant que això és el que hi ha, això és el que ha tocat viure, que la vida és així…
En canvi, quan parlam d’acceptació, assumim la realitat, i tot i que no ens agradi, no pretenem canviar-la perquè som conscients que no ho podem fer. L’acceptació, però, ens projecta cap a l’acció i ens permet seguir endavant, cercant millors opcions en altres camins i possibilitats, en lloc de quedar-nos bloquejats en el paper de víctimes. Podríem dir que amb l’acceptació aconseguim “sobreviure” a la situació, i podem triar la manera de viure-la; som capaços d’extreure’n un aprenentatge essent conscients que sempre tenim la capacitat de redirigir les nostres vides a pesar de les dificultats que se’ns presentin.
Així, la recomanació és clara:
Les emocions que acompanyen la resignació són funcionals en una primera fase després d’un revés a la vida, però no podem permetre’ns immergir-nos en aquesta fase i viure eternament queixant-nos o en una posició de víctima de la vida. Una vegada experimentada tota aquesta negativitat inicial, cal aprendre a fluir amb la vida, acceptant i assumint que no sempre totes les situacions que haurem d’afrontar seran tal com volem, però, tot i això, sempre tendrem la capacitat de cercar-hi solucions i trobar noves opcions per a seguir endavant en la vida.
