Moltes vegades les opinions i les creences que les altres persones tenen sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres capacitats o sobre la nostra forma d’actuar influeixen en els nostres comportaments i en el nostre rendiment, i acabam actuant o obtenint els resultats que els altres imaginaven que aconseguiríem, tan si són per a bé com per a mal.

 

 

Així, per exemple, si constantment et diuen que ets un desastre, que no passaràs un examen per molt que t’esforcis i que no tens capacitats per a fer-ho és molt més probable que no superis la prova o que el teu rendiment sigui inferior al que aconseguiries si t’animassin, ja que al final acabes suggestionant-te a tu mateix i creient que no podràs fer-ho o que ho faràs malament.

 

Aquest fenomen té un nom: “efecte Pigmalió” o “profecia autocomplida”.

 

 

En definitiva, és com si les expectatives dels altres sobre nosaltres tinguessin un poder “màgic” molt potent per a condicionar-nos a l’hora de créixer com a persones o d’afrontar els reptes de  la vida.

 

 

Avui he volgut xerrar d’això perquè pens que moltes vegades no acabam de ser conscients de la força que tenen els nostres pensaments damunt els altres. I dic jo: ja que tenim aquesta virtut, per què no l’empram per a aconseguir extreure les potencialitats de les persones que ens envolten?

 

 

Fomenta l’autoconfiança de les persones que estimes, que són importants per a tu, anima-les a fer allò que tenen ganes de fer, ajuda-les a superar les pors… A tots ens agrada que ens donin suport i confiïn en nosaltres. Això sempre ens motiva i ens fa augmentar el nostre sentiment de vàlua personal, la qual cosa reforça també el nostre sentiment d’autoeficàcia i ens fa afrontar-nos als reptes que se’ns presentin i superar-los amb una millor autoestima i autoconfiança.

 

 

 

 

Apunta’t al butlletí d’Autoestima i Salut Emocional

Rebràs mensualment notícies d'autoestima, emocions, sentiments, habilitats socials i benestar emocional.