Stop, amistats tòxiques…

Tenir amistats és un bon regal de la vida.

Són persones significatives amb qui comparteixes temps, espais, aficions, moments importants de la vida… D’alguna manera són pilars emocionals essencials que aporten benestar en molts sentits: personal, social, psicològic…

Habitualment el suport i l’ajuda mútua forma part del compromís d’amistat, però què passa quan detectam que qui se suposa que és amic o amiga comença a mostrar comportaments que no acaben de fer-nos sentir bé?

Està bé que les amistats ens assenyalin alguns possibles perills o riscs que nosaltres no veim en determinades situacions, però mai hem d’oblidar que qui té el timó dels camins que triam a la vida som nosaltres mateixos/mateixes.

Així, escoltar opinions constructives està molt bé abans de prendre decisions o iniciar processos de canvi, però és cert que hi ha persones que, bé per enveja, per egoisme de tenir-te prop seu o simplement perquè els agrada tenir la sensació de control de tot el que passa al seu voltant, actuen de manera poc respectuosa, limitant la teva llibertat i atacant de manera directa la teva autoestima o vàlua personal.

La toxicitat que es pot arribar a desenvolupar en algunes relacions d’amistat pot resultar molt perjudicial i cal mantenir els ulls oberts davant qualsevol símptoma.

Però, quins són aquests signes de toxicitat?

Doncs n’hi ha molts, però algunes de les consideracions bàsiques serien:

– La invasió de la teva vida privada i de la teva intimitat. Cada persona decideix què contar i en quin moment contar-ho. Exigir voler saber-ho tot de l’altra persona amb l’excusa que l’amistat és no tenir secrets és un greu error i reflecteix una marcada inseguretat personal de qui ho imposa, a més d’una falta de confiança en el vincle establert.

– Faltes de respecte: algunes persones confonen la confiança amb poder donar opinions ofensives i que fan mal. La sinceritat sense filtres, aquella que pot arribar a ser malaltissa i que conté una alta dosi d’egoisme fonamentada en la falsa creença d’estar en possessió de la veritat absoluta, no és sinònim ni d’amistat ni d’assertivitat. “Viu i deixa viure” és una premissa bàsica per al bon funcionament de les relacions humanes.

– Molestar-se quan no es fan les coses com li agradarien: I és que, en una amistat, hi ha implicades dues persones i, tot i que tinguin aspectes en comú, són dos membres amb diferent personalitat, amb diferent història de vida… Cada persona necessita els seus temps per a processar, per a compartir, per a prendre decisions… i exigir o forçar que l’altre vagi al ritme que a nosaltres ens agradaria o que actuï com nosaltres faríem o així com desitjaríem tampoc és signe de maduresa emocional, sinó més bé d’una falta important d’empatia, i denota, a més, un cert caire d’egocentrisme anteposant les necessitats pròpies a les dels altres.

– No demanar disculpes: és clar que els desacords existeixen en qualsevol relació humana i és responsabilitat de les parts saber gestionar els conflictes, arribar a acords… El que no es pot permetre és el manteniment del binomi  dominació-submissió en què sempre és una part la que en surt beneficiada o es mostra en posició de superioritat, inflexible respecte la postura dels altres i, per tant, essent incapaç de demanar disculpes i d’entendre que es pot haver equivocat en les seves formes i maneres d’expressar-se i/o comportar-se, ja que la seva veritat no és l’única possible en el món.

– No tolerar els canvis: cal assumir que les persones es transformen i s’han d’acceptar amb els seus canvis. Una bona amistat acompanya en aquests tipus de processos i entén que el vincle no és quelcom estàtic sinó que, com qualsevol relació humana, es transforma amb el pas del temps.

– Exigir exclusivitat: és cert que amb un amic o amiga pots compartir altres amistats però no hi ha cap obligació que aquella persona sigui present a tots els teus contextos i cercles socials. Alerta amb retrets, comparacions o comentaris inadequats que et pugui fer cap a altres persones amb qui mantens vincles i que també són importants per a tu, ja que la gelosia pot ser un altre comportament que pot presentar una persona tòxica. 

En definitiva, si sospites que tens a prop teu una amistat tòxica, el millor que pots fer és marcar límits i, si aquests no són respectats, no quedarà més remei que iniciar un distanciament, ja que l’amistat ha de ser font de benestar i salut, i en cap cas provocar maldecaps innecessaris.

I recorda:

Potenciar l’autonomia, fer la vida més fàcil i reforçar l’autoestima de les persones que ens envolten, realment és el que fa nutritives les relacions d’amistat. Allunya tot allò que no et faci bé!