Tot el que has de saber sobre la síndrome post vacacional

Què és?

És un període d’adaptació que una persona pot necessitar quan torna a l’activitat habitual després d’haver tingut vacances (bé sigui tornar a la feina, a classe…).

No és un problema psicològic en si mateix, tot i que les molèsties que se’n poden derivar afecten el benestar i la qualitat de vida de la persona, així com el seu rendiment.

És transitori, no permanent. No sol durar més enllà de 2-3 setmanes.  

La seva afectació depèn de l’estil de vida de cada persona i està directament relacionat amb la ruptura dels hàbits i dels bioritmes (cicles de descans i activitat) que es produeixen durant els períodes de vacances i que solen ser molt diferents als que tenim quan anam a fer feina o a classe.

Hi ha alguns elements que predisposen a patir aquesta “síndrome”:

• Vacances llargues, esgotadores o durant les quals no es descansa adequadament.
• Adaptació insuficient o problemes dins l’àmbit laboral, presents fins i tot abans de les vacances. Manca de motivació laboral o per allò a què ens dedicam.

Les molèsties que apareixen més habitualment a causa d’aquesta dificultat d’adaptació són:

• debilitat generalitzada o cansament
• falta d’energia i motivació
• insomni
• baix estat d’ànim o tristor
• falta de concentració
• dificultat per prendre decisions que pot afectar l’organització i gestió de l’agenda, la realització de tasques pendents…

Com podem prevenir els efectes de la “síndrome postvacacional”?

• A mesura que s’acosta el final de les vacances, intentar habituar-se progressivament a la rutina habitual, per exemple amb els horaris de son pot afavorir que aquest canvi no resulti dramàtic.
• Evitar tornar de viatge just el dia anterior a començar a fer feina.
• Durant els primers dies de la tornada a la rutina, donar-se permís per a anar-se adaptant a la dinàmica de feina o estudis poc a poc, sense forçar, programant objectius senzills i fàcilment assolibles, tenint en compte les prioritats reals i el nostre nivell d’energia i humor (que segurament anirà canviant al llarg del dia).
• Cuidar el temps personal i mantenir les aficions i activitats plaents durant el temps lliure.
• Acceptar les emocions que experimentem sense jutjar-les, només observant-les, i deixar-les fluir perquè la tristor, la ràbia o qualsevol altra emoció que aparegui poden ser mecanismes que també ajuden a adaptar-se als canvis.