A Nadal també es pot ser “hater”

Nadal és l’època de l’any en la qual tenim més compromisos i reunions amb persones molt variades. Moltes d’aquestes situacions venen acompanyades d’ansietat, tristesa, angoixa… i un sense fi d’emocions que ens poden desbordar.

La majoria de nosaltres, des que naixem, vivim aquesta època de l’any segons la nostra tradició familiar o cultura. Això ens du a comportar-nos de manera automatitzada, fent el que s’espera de nosaltres i assistint a tots aquells compromisos als que estem convidats, on sigui o amb qui sigui, independentment del nostre estat d’ànim.

D’altra banda, des de la societat i els mitjans de comunicació, se’ns envia la idea que aquesta època de l’any “és la més feliç”, on tots “tornem a casa per Nadal” i ens retrobem amb els nostres éssers estimats. No obstant, aquest missatge, en moltes ocasions, no concorda amb el nostre dia a dia, i potser que no encaixem amb aquesta estructura de felicitat enllaunada que ens plantegen. El problema apareix quan “no encaixar” ens genera malestar.

Les emocions “negatives” són les menys suportables en aquesta època de l’any, i se’ns fa costa amunt sentir tristesa, estar passant per un dol, o simplement tenir ansietat o estrès per alguna qüestió quotidiana. A més, el fet de no sentir aquesta felicitat esperada, ens pot fer pensar que no som normals o que alguna cosa falla en nosaltres. Tot això provoca que finalment acabem invalidant les nostres emocions, no les prestem prou atenció i que acabem pensant que no són tan importants.

El Nadal és un període de retrobaments familiars, que en ocasions ens poden ser incòmodes, ja que són espais ens els que es poden generar conflictes o discussions per qualsevol tema. Ens trobam amb persones que veiem poques vegades a l’any i desconeixem les seves dificultats, problemes o estat d’ànim, de la mateixa manera que elles desconeixen els nostres. Si, a aquest fet, hi afegim certa predisposició nostra i seva derivada de possibles situacions anteriors de disputa , a més d’unes expectatives poc realistes respecte de qui som, ens podem trobar un context que afavoreixi l’aparició de conflictes i situacions poc desitjables.

A més, des dels mitjans de comunicació, es reprodueix un tipus d’estructura familiar molt específica, formada per una mare, un pare i els/les fills/as. Tots blancs, heteros, cisgènere i de classe mitjana alta i on les relacions paternofilials són sanes i perfectes. Aquest missatge ens fa creure que l’única estructura vàlida i en la qual hauríem d’encaixar és aquesta, sobretot a Nadal, que és quan més “s’ha d’unir la família”.

Actualment les realitats han canviat: hi pot haver famílies monoparentals, famílies amb dos pares, o dues mares, famílies sense fills…, a més de famílies en les quals hi ha diferents cultures, tons de pell, gèneres, orientacions sexuals i del desig… i totes elles, independentment de la seva composició, són vàlides i formen part de la nova norma social.

Tots aquests aspectes influeixen en unes vivències del període de Nadal que, en moltes ocasions, no responen als patrons de felicitat establerts. Malgrat tot lo descrit anteriorment, podem tenir present algunes coses senzilles per a esquivar certs malestars, com les següents:

– Passar temps amb nosaltres mateixos/mateixes, i escoltar-nos des de l’empatia i el respecte per poder acceptar els nostres sentiments i emocions amb l’objectiu de que poguem reconèixer el que necessitem en cada moment.

– Deixar de costat certes reunions, tenir temps per a nosaltres mateixos/mateixes, ocupar el temps en allò que realment volem, forma part de la cura personal. Encara que siguem a Nadal i sigui una creença generalitzada que es època d’assistir a tots els compromisos als que ens conviden, venguin d’on venguin”, no tenim per què anar a tots.

– Diferenciar allò que de veritat ens ve de gust fer i ens aporta alguna cosa, del que en realitat és una imposició, no aporta res i a més ens pot generar malestar, i actuar en conseqüència.

– I si decidim assistir a alguna d’aquestes reunions encara que no ens faci ganes, ser conscients de no tenir expectatives de felicitat i harmonia, i procurar viure l’experiència amb calma i bon humor.

Per acabar aquest post, voldria aclarir que feim referència en tot moment a situacions o relacions on no te cabuda cap tipus de comportament abusiu o de maltractament.

Molts d’ànims a tots i desig que pugueu passar aquestes festes amb tranquil·litat i salut mental!