La dissociació pot semblar desconcertant, però és una experiència més comuna del que creus. Qualque vegada has conduït cap a casa i en arribar t’has adonat que no recordes part del viatge? O has estat tan absort en un llibre o una pel·lícula que el món al teu voltant sembla esvair-se? Si és així, has experimentat una forma lleu de dissociació. Aquest fenomen psicològic és fascinant, però què passa quan va més enllà d’una simple desconnexió mental? Submergeix-te amb nosaltres en el món de la dissociació: què és, la seva normalitat i per què és crucial ancorar-nos en el present.


Què és la dissociació?
La dissociació és un mecanisme de defensa mental que ens desconnecta de les nostres experiències, emocions, memòria o sentit d’identitat. És com si la ment pitjàs el botó de “pausa” per a protegir-nos de moments d’estrès o trauma.


És normal experimentar dissociació?
Fins a un cert punt, sí. La dissociació lleu, com somiar despert, és comuna i generalment inofensiva. És la forma com el nostre cervell s’agafa un descans i posa el pilot automàtic. No obstant això, quan la dissociació és intensa o crònica pot ser senyal de qualque cosa més profunda.


Quan hauria de preocupar-me?
Si la dissociació interfereix en la teva vida diària, les teves relacions, el teu treball o els teus estudis, és moment de prestar-hi atenció. Els senyals d’alerta inclouen lapsus de memòria significatius, sentir-se desconnectat de si mateix o de l’entorn, i dificultats per a manejar emocions o situacions estressants.


Viure en el present és més que un tòpic d’autoajuda; és una pràctica fonamental per a la nostra salut mental i emocional. Quan som veritablement presents ens alliberam de les cadenes del passat i de les ansietats del futur, podem experimentar la vida tal com és.


Aquesta pràctica d’ancoratge ens equipa per a afrontar els desafiaments diaris reduint significativament la nostra tendència a dissociar-nos com a mecanisme d’escapament. La reconnexió amb l’aquí i ara ens permet gaudir de les petites coses de la vida, aquells moments que sovint passen desapercebuts quan estam perduts en pensaments dissociatius. És l’aroma d’un cafè acabat de fer, la sensació del sol a la pell, el so de la rialla d’un amic; moments efímers però profundament enriquidors i que constitueixen l’essència de la vida. I és, fonamentalment, ser, ser el nostre propi cos i centrar la nostra atenció en el que feim a cada moment i no en el que pensam.


La pràctica de viure en el present, reforçada per l’atenció plena i la meditació, és un potent antídot contra la dissociació. Ens ajuda a reconstruir la nostra connexió amb el món que ens envolta, amb els altres i, el més important, amb nosaltres mateixos.

Apunta’t al butlletí d’Autoestima i Salut Emocional

Rebràs mensualment notícies d'autoestima, emocions, sentiments, habilitats socials i benestar emocional.