I tu, ets un/a Calimero?
Si ets jove tal vegada no sàpigues qui és Calimero, als que nasqueren en els 70 els resultarà francament familiar.
Tal vegada pel seu nom no sabràs de què parl, però si t’ho explic segurament no sols ho entendràs sinó que possiblement coneguis algú que tingui aquesta síndrome.
Calimero és el personatge d’una sèrie de dibuixos animats infantil dels anys setanta que era un pollet negre que vivia en una família de pollets grocs i que tenia una actitud de víctima.
La seva repetida frase “és una injustícia” mentre plorava desconsoladament fou la que el caracteritzà i és la que connecta amb aquella persona que té una actitud de queixa constant.
S’amagava tímidament davall un tros de closca i es queixava de com era d’injusta la vida.
Es va encunyar de manera informal amb el nom de síndrome o efecte Calimero la actitud de queixar-nos constantment de tot el que ens passa.
Com estratègies alternatives a la de l’efecte Calimero us propòs:
- Sentir-nos agraïts per totes les coses bones que tenim i que també ens passen, malgrat que amb la nostra actitud passin desapercebudes perquè ens fixam molt més en les situacions negatives.
- Queixar-nos sí, si ens ve de gust o creim que és la solució, però avançar una passa més i no quedar-nos sols amb la queixa sinó cercar solucions i alternatives possibles (se m’ocorre que podem fer un post sobre els passos a seguir per a solucionar adversitats).
- Queixar-nos sí, però no de totes les coses, com un hàbit per a cercar la compassió dels altres o la pròpia sentint llàstima de nosaltres mateixos.
- Tenir expectatives realistes. Dels mals majors poc podem fer, per exemple no podem, malgrat que ho desitgem, fer desaparèixer la crisi mundial en la qual estam immersos. Però sí que podem fer alguna cosa, segurament, com la nostra aportació en la nostra crisi pròpia o en les persones properes a nosaltres.
- Pensar que ser diferents als altres, com Calimero ho és per a la seva família i societat, no té per què ser res negatiu, sinó que pot resultar ser enriquidor i signe d’autenticitat.
Amb aquesta entrada m’agradaria reflexionar sobre si creis que serveix d’alguna cosa queixar-nos, si ens aporta beneficis o si ens queixam per vici. Les teves aportacions ens interessen.
Jo crec que queixar-se no serveix de res ja que el secret ho diu , si pensam en negatiu lo negatiu vindrà a nosaltres. Tenim que pensar en positiu , a vegades costa però no podem permitir que una vida que no sabem cuant durarà sigui amarga… O per lo menys jo pens així, la vida te el seu principi i el seu final i pasar-la queixan-se, plorant es lo pitjor pero, cada un es lliure de viure aquesta vida com vulgui… Si es feliz( que no ho crec ) queixant-se de tot i plorant pels racons que seguesqui pero per desgràcia farà mal als que estan al voltant seu , la gent que l’estima…
Fui feliz el día que descubrí que no era una víctima de malos tratos.
Podía haberlo evitado pero creí que ser “Víctima” era inevitable.