El dol que fa mal
Quan es produeix una ruptura emocional, ja sigui de parella o per la mort d’algú que estimàvem o per algun canvi en la nostra vida anomenam aquest procés DOL.
El dol és la reacció emocional, psicològica i física davant una pèrdua.
El simple fet de tenir o sentir prop de nosaltres la persona que estimam fa que cometem l’errada de pensar que sempre serà així i que res ens ha de separar.
Doncs bé, quan això succeeix, quan es produeix una ruptura en la relació d’amor que crèiem indestructible, quan arriba la mort d’algú que estimam… ens sentim vulnerables i prenem consciència del valor que té la vida.
Aquesta reflexió ens situa en el qui som, cap on vaig i si estic satisfet/ta amb la meva vida.
La mort, la separació o la ruptura de parella formen part inherent de la vida, malgrat que en la nostra societat siguin temes tabú i se’n parli ben poc perquè ens fa mal i sembla ser que en la nostra societat tan sol hi té cabuda el que és fàcil, immediat i que no ens ocasiona cap molèstia.
El dol és un procés que se supera, però que és dolorós. Quan hom perd alguna cosa que tenia sent o pot sentir ràbia, plorar, patir malestar físic i psicològic, cercar una explicació o una resposta a per què ha succeït… És com haver de realitzar l’exercici sens dubte saludable d’obrir la caixa de Pandora i deixar que flueixin les nostres pors, inseguretats, ràbia, amors i desamors, records… i com si fos un puzle anar pas a pas elaborant cada peça sota la taula, fins que si deixam que flueixin totes aquestes emocions amb el temps la caixa quedarà buida.
Quan han sortit fora totes aquestes emocions i ha passar un temps és quan arribam a la darrera fase del dol, que és la de l’acceptació de la pèrdua de la nostra parella o d’aquella persona que morí i tant estimàvem.
S’han de deixar sortir fora totes aquestes manifestacions i expressions de dolor, tristesa, ràbia , impotència… per a poder elaborar bé el dol.
No hi ha un temps estàndard per a elaborar bé els dols. Dependrà de com sigui la persona i de les estratègies que tengui per mitigar-lo i combatre’l.
Fer un dol no té res a veure amb oblidar o no tenir en compte la persona, sinó que, tot el contrari, ens permet quedar-nos amb la part bona de la relació i aprendre de tot el que s’hagués pogut millorar.
Serà d’una enorme importància fer l’exercici de ser generosos i agraïts amb nosaltres mateixos, estimar-nos prou com per estar el millor possible amb nosaltres i amb els altres.
I TU: HAS TENGUT O CONEIXES ALGUNA EXPERIÈNCIA
DE DOL I VOLS COMPARTIR-LA?
Hace un año perdí a una amiga muy querida. Ha sido fundamental poder hablar de ella con mis y sus amigos. Desde luego no la olvido, ni quiero olvidarla. Me hace bien hablar, gracias a eso he podido ir elaborando esta sensación de impotencia, culpa y tristeza profunda que me quedó. Poder estar triste sin ocultarlo es algo que reivindico para ser coherente con lo que pasó,sin quedarme ahí pero permitiendo que fluyan las emociones y los pensamientos sin negarlos. Gracias por tratar estos temas, nos confirman que no estamos locos
Hola Miriam.
Gracias por tu valentía al haber compartido con nosotr@s tu experiencia de duelo para con tu amiga.
Como bien apuntas es muy importante y necesario dejar fluir todas las emociones que van saliendo después de una pérdida, porque nos hacen bien, y porque sino se “enquistan”.
Gracias a ello, podemos seguir adelante, más fuertes y por supuesto, sin olvidar pero con lo bueno que esa persona ha dejado “impregnado” en nosotr@s.
Mis mejores deseos.
Llucia