El valor de la vida

Arran de les darreres desgràcies que van succeint al nostre voltant: accident, incendis, crisi econòmica que exposa a situacions límit tantes famílies… m’agradaria reflexionar en aquest post sobre el valor de la vida.

En general, les persones entram dins l’espiral de viure la rutina de cada dia queixant-nos per tot, malsofrits i de mal humor.

Es respira una atmosfera de mal rotllo, des de la qual reps “xispes” que de vegades no saps d’on vénen ni tampoc en coneixes el motiu, si és que n’hi ha.

Vas pel carrer caminant; algú et frega amb el seu pas i, en comptes de disculpar-se, encara et mira malament, o directament t’insulta (a mi, m’ha passat, i no una vegada sinó algunes).

Hi ha la tendència de queixar-nos de forma quasi compulsiva, diria jo: de la calor a l’estiu, del fred a l’hivern, dels nostres fills, de la nostra família, de la feina –qui en té–, de la no feina –qui malauradament no en té… I així fins a l’infinit.

Cal matisar que totes aquestes queixes són reals i no són exageracions. Són fruit de les circumstàncies particulars de cadascú.

I jo pens i em faig les següents preguntes:

Què feim?
Quin valor donam a la nostra vida?
És francament bona aquesta actitud per a la nostra salut mental?
Fins on arribarem?
Val la pena?

Mentre ens queixam i ens estressam per tot, hi ha persones a les quals la vida ha situat a l’altra banda: la fotuda.

Les ha esquitxades de ple amb la pèrdua de la seva vida o la d’alguna persona que estimen; o de la seva salut, o de la seva economia, o de les seves pertinences.

I és tan fina la línia divisòria entre estar en un lloc o a l’altre, que en un segon, la vida ens pot canviar radicalment en positiu o en negatiu.

Oblidam sovint que ens pot passar també a nosaltres i que seria interessant valorar i sentir gratitud per les coses bones que tenim al nostre voltant, que ens brinda la vida.

Em va encantar una frase que vaig trobar l’altre dia per Internet (no n’he pogut aclarir l’autor perquè hi ha més d’una persona que se l’atribueix). Diu així:

“La gent espera tota la setmana perquè sigui divendres,
tot l’any perquè arribi l’estiu, i tota la vida per a ser feliç”.

Realment som conscients del valor de la vida?

La meva percepció és que, només quan al nostre voltant esdevé una desgràcia, pensam en la sort que tenim. Perquè és quan ens sentim vulnerables pensant egoistament com estaríem si ens passàs a nosaltres.

Uns dies després del succés ho oblidam i seguim com sempre amb la mateixa dinàmica i amb el mateix automatisme. Increïble, però cert.

No es tracta d’agafar por a viure i obsessionar-nos que ens poden passar coses dolentes. No és adaptatiu i tampoc ens aporta res.

El que sí podem fer:

– valorar les coses bones que succeeixen cada dia
– no privar-nos d’aquelles coses que ens agraden i que sí es poden fer
– anar menys estressats
– somriure més
– sentir gratitud per tot el que tenim en comptes de centrar-nos en el que no tenim
– ser més flexibles
– aprendre a gaudir més de les coses
– dedicar-nos temps
– invertir temps per a estar amb les persones amb les quals ens sentim a gust
– mimar-nos més i millor
– dir a les persones que estimam com les estimam, en comptes de donar per fet que ja ho saben i un llarg etcètera
– Desde aquí, invito a toda la gente a vivir cada momento como si el mundo se acabara en dos horas, a exprimir los ratos, a devorar los instantes, a intentar ser felices, a querer a los queridos y a abrazar a vuestros padres, hijos, hermanos y amigos. La vida es un charco al sol…

De manera que jo em propòs i et propòs intentar queixar-nos menys i gaudir i valorar més els petits grans detalls que fan que la vida de vegades sigui més agradable.

T’APUNTES?.

Aquesta bloguera necessita descansar i desconnectar.
Ens veurem de nou el setembre, amb més ganes si cal.
Salut!