Tocar fons i sortir-se’n

De vegades no tot surt com esperàvem.

A pesar que des de petits hem crescut envoltats d’històries màgiques dels contes i les pel•lícules en què sempre hi ha finals feliços, la veritat és que en la vida real les situacions o vivències no sempre acaben bé.

Què succeeix? Per què hi ha finals NO feliços?

Projectam il•lusions i expectatives en totes les coses que feim, tant les quotidianes del dia a dia com les especials d’un dia assenyalat.

Volem i cercam l’èxit, i el model social i cultural d’èxit significa que tot ha de sortir així com esperàvem, ha de ser perfecte.

És quan les persones invertim molta energia, passió i ganes perquè tot vagi bé. Però de vegades aquesta energia i aquestes ganes no seran suficients.

D’un moment a altre la cosa es complica, hi ha canvis i tot ens surt a l’inrevés de com havíem planificat.

I és quan ens envaeix una sensació profunda, aterradora i tremendament dolorosa que és la FRUSTRACIÓ.

La frustració no és més que l’emoció negativa, de ràbia, tristesa, impotència quan sentim que les coses no estan funcionant tal com teníem previst.

Però com que cada persona és un món totalment diferent, hi haurà tantes formes de viure la frustració com persones. Em referesc a l’actitud.

M’agradaria compartir amb vosaltres una frase anònima que vaig llegir en el blog d’educació emocional que seguesc, de M. Teresa Abellán, del qual aprenc en cada lectura:

“No importa el que et passa, importa com t’agafes el que et passa.”

Serà segons l’actitud que tinguem envers el que ens succeeixi i la lectura que en facem que tocarem fons o ens en sortirem sortejant airosament la dificultat.

Les persones tenim en comú que totes cercam el mateix: el final feliç de la nostra pròpia pel•lícula o conte.

Sovint oblidam que la vida no és un camí de roses sempre, sinó que a part de situacions i vivències agradables també du dins el mateix lot situacions desagradables i negatives. És a dir, que les roses tenen espines i ens podem punxar.

Per què ens sorprèn?

– Perquè no ens interessa
– Ens fa por
– No sabem com manejar la situació
– Pensam que només ens succeeix a nosaltres

La vida és plena d’alegries, però també de penes, problemes, ensurts i moltes dificultats independentment de l’edat que tinguem i de l’etapa de la vida que visquem.

El que compta és aprendre i saber com afrontar i encarar la situació: sortir del pou, aixecar-se d’en terra i seguir caminant fins a tornar a caure. Si ho feim així és quan aprenem i creixem com a persones.

Qui de vosaltres no ha sentit alguna vegada la frase: “El que no et mata et farà més fort” o “Travelar amb la mateix pedra”, i, la veritat, quanta de raó té.

Són moltes les vegades que malgrat que caiem en el pou del desànim i que creim de veres que no hi ha sortida, que no podem, que la por ens bloqueja… acabam afrontant la situació i es resol positivament.

Aquest és el camí o seqüència dels esdeveniments:

Caure -Aixecar-se – APRENDRE- CRÉIXER -Seguir caminant -Tornar a caure

Cal tenir en compte una apreciació important: que les situacions desagradables no duren sempre, m-algrat que quan som dins el pou sentim que no ens en sortirem.

La clau és aprendre i manejar estratègies per a resoldre problemes per a posar en marxa quan caiguem i no bloquejar-nos, a manejar la frustració i no permetre que les circumstàncies ens sobrepassin.

De tot això i més en parlarem en el proper post.

I recorda que: