Per què ens és tan difícil dir que no
“Si estam molt pendents de no ferir ningú en cap circumstància, acabarem fent-nos mal a nosaltres mateixos i als altres”
(P. Jakubowwski)
Intentar complaure els altres sempre, fins i tot desatenent les necessitats i els desitjos propis és un símptoma de baixa autoestima.
Dir que sí quan pensam no, pot resultar “perillós” per a nosaltres per què no som sincers, i per a la nostra relació amb els altres, ja que podem sentir que s’“abusa” de la nostra bona voluntat.
Dir que sí en comptes de no és perillós.
Tal vegada un dels motius pels quals ho feim és la necessitat de sentir-nos acceptats/ades pels altres i aquests que ens estimin.
Deim que sí per a complaure l’altre i per a demostrar que som capaços de respondre al que se’ns demana. Volem ser un tot per als altres perquè ens sembla més important el que pensen que la nostra opinió.
Sovint ens podem trobar fent coses que no ens agraden o que no havíem decidit fer en aquell moment, però no ens hi hem sabut negar.Aquesta situació ens fa sentir malament però, mentrestant, el temps passa i seguim accedint a fer el que no volíem.
I la pregunta obligada seria: I jo, quin lloc tinc?
Aquesta situació pot deixar de ser crònica i canviar. Tan sols es necessita un únic requisit: la intenció de voler canviar; així de senzill.
Només cal que, en comptes de tirar la tovallola i creure que no pot ser, pensem com es podria fer o què necessitam per a posar-ho en marxa.
Així sí que serem capaços de tocar amb les mans els resultats. No val el testimoni -tot i que ajuda- de persones que abans tenien aquesta dificultat, fins que un dia es varen cansar i varen decidir que, en lloc de queixar-se i anar de víctimes, havien de girar la truita i afrontar aquestes situacions tan temudes.
Gràcies a la pràctica, i només amb l’experiència repetida, es va convertir aquest punt feble en una fortalesa.
Si ho experimentes, apreciaràs que és gratificant i satisfactori el fet d’aconseguir realitzar coses que fins ara no havies gosat intentar.
Fins i tot és possible que et demanis per què no ho havia fet abans, quan recordes aquella actitud passiva que tenies, i la por que et frenava…
El missatge que m’agradaria transmetre:
- que TU POTS
- que tots podem fer moltes més coses de les que ens creim capaços de fer
- que val la pena posar límits i afrontar les pors
- que és una de les mostres d’estimació i respecte cap a un Mai és tard per a començar.
- que avui pot ser un bon dia per a començar, no ho creus?
Tal vegada t’interessa: Manual Assertivitat
