Fadrí o fadrina: el seu significat en els temps actuals…

Aquests darrers dies xerrant amb unes amigues vàrem reflexionar sobre el tema de les relacions, de com s’entenen aquestes avui en dia i de les opcions de viure amb parella o sense.

Com podeu imaginar, la trobada va donar per a molt, perquè el tema és extens. Però em va cridar molt l’atenció el diferent enfocament sobre una mateixa qüestió: el fadrinatge depenent de si ets home o si ets dona.

I és que tot i haver avançat molt en qüestió de llibertats sexuals i maneres de relacionar-nos, sembla que encara ens persegueix una forma d’entendre la vida que està força condicionada per mandats culturals, socials i de gènere.

Encara hi ha prejudicis sobre les dones fadrines?

És clar que cadascú pot triar la vida que vol viure, però encara a hores d’ara quan una dona tria no tenir parella o no tenir descendència es pot sentir qüestionada moltes vegades per la seva elecció.

Continuen existint idees errònies sobre la vinculació “natural” dona-maternitat i és important que entenguem que pel fet de ser dona no és té perquè sentir ni tenir el desig de ser mare o formar una família, i això no té res a veure amb ser egoista o antinatural.

S’han de respectar totes les decisions i eleccions, sense sotmetre les persones a interrogatoris que a vegades poden resultar bastant desagradables, ja que poden arribar a posar en dubte la teva personalitat o forma d’entendre el món.

I MOLT IMPORTANT!!! Recordau que per sentir-nos completes les dones no necessitam ningú més que a nosaltres mateixes, amb una bona autoestima i un bon autoconcepte.

No hi ha major sensació de plenitud que sentir la llibertat de poder triar la vida que tu vols per a tu, sigui amb parella o sense.

Es mira de diferent manera els fadrins que les fadrines?

Moltes vegades a les dones fadrines se’ns veu com les responsables de no tenir una relació (“que si tenim defectes”, “que si qui ens aguantarà amb aquest caràcter”…), mentre que és més habitual pensar que l’home fadrí ho és per elecció personal i perquè ho tria com una forma de viure. Pensar això evidentment és un error.

És vera que poc a poc les coses han anat canviant, però encara es conserven expressions que continuen marcant aquestes diferències de gènere del fadrinatge. Basta pensar en l’expressió “fadrina vella” o “solterona” (carregada de prejudicis negatius) i “soltero de oro” que atorga certa categoria i poder als homes… Novament, una altra trampa de gènere davant una realitat molt més modernitzada, dinàmica i canviant…

La condició de “single”, que així és com es reconeixen als fadrins i fadrines avui en dia, cada persona la viu d’una manera diferent depenent de si es tracta d’una elecció personal o és una realitat imposada per les circumstàncies. Tot i això, pareix que encara moltes persones interpreten ser “single” home o dona de manera diferent.

Hem de pensar que tenir parella té avantatges però també inconvenients. No obstant això, estiguem en la situació que estiguem, siguem homes o dones, el més important és que ens sentim còmodes amb la realitat en què vivim, tinguem clars els nostres objectius de vida i aprenguem a gaudir dels moments i de totes les oportunitats que cada situació ens aporta.