La falsa creença de control
Tenir les coses sota control està molt bé si el que vols aconseguir depèn exclusivament de tu, però ¿t’has parat a pensar alguna vegada que tot allò que implica els sentiments, emocions i actituds de les altres persones escapa del teu control?
Si bé és cert que nosaltres podem provocar canvis i influir en els altres en funció de com xerram, com ens comportam… no sempre aconseguim veure aquelles reaccions que esperam ni que les coses surtin tal com voldríem.
Tenir entrenada la tolerància a la frustració és important, deixar un marge de maniobra per si sorgeix algun imprevist també, però l’essencial i el que mai pot faltar és tenir una bona dosi d’autoestima per a saber establir els límits sobre allò que ens afecta o no, tenint clares de quines coses podem responsabilitzar-nos i de quines no. I no es tracta de convertir-se en un/a “passota” sinó d’aprendre a establir un equilibri entre l’esforç, els resultats i l’assumpció de responsabilitats.
Alguns exemples
A una relació de parella quan les coses no funcionen és necessari que facis una reflexió i et preguntis “quines coses he pogut fer jo per a arribar a aquesta situació?” però mai sense perdre de vista el paper que ha tingut l’altra part. I no es tracta de culpar l’altra persona i eximir-te de responsabilitats, sinó d’adonar-te de les teves actuacions i de les teves contribucions però també de les coses que l’altre ha fet. Així, si per exemple creus que t’has equivocat en alguna cosa amb la teva parella és a la teva mà demanar perdó però el que ja no dependrà de tu és si el teu company o companya decideix perdonar-te.
El mateix passa en un conflicte amb una altra persona, sigui amb una amistat o amb un familiar.
Tu et pots responsabilitzar de les teves paraules, de la teva conducta i de tot allò que pugui haver contribuït a arribar a la situació de tensió però no del que pugui pensar l’altra part, de les ganes que tingui de solucionar el problema, de les seves creences, de la seva actitud…
Altres situacions que ens poden generar angoixa perquè no controlam poden ser una prova acadèmica, un examen, el primer dia de classe amb companys i companyes nous…
Està clar que la por a la incertesa i a allò que ens és desconegut és natural però si pensam que són situacions on entren en joc molts elements, com són els pensaments dels altres, la dificultat de la matèria i de l’examen, el grau d’exigència del professor o professora, el nostre esforç i les hores dedicades a l’estudi, el nostre sentiment d’autoeficàcia, les experiències anteriors… haurem de ser realistes i no exagerar les nostres expectatives envers els resultats o allò que esperam. D’aquesta manera, haurem de tenir en compte l’assumpció de la responsabilitat en el grau que ens correspon i el pes dels altres factors que no depenen de nosaltres.
I el mateix passa quan tenim una primera cita amb algú…
L’èxit o fracàs de l’experiència no depèn només de nosaltres, ja que tan sols podem responsabilitzar-nos dels nostres actes, dels nostres pensaments, de les nostres paraules, però no podem carregar-nos amb allò que l’altre decideixi pensar de nosaltres, dels sentiments que li puguem despertar, de com interpreti la nostra manera d’expressar-nos, de si li agradam o no…
Hi ha persones que tenen una tendència a l’autoculpabilització, autoflagel·lació i catastrofisme exagerat quan les coses no els surten com esperen i els costa veure que no tot depèn d’elles.
Així doncs, és molt important mai perdre de vista que per a viure en equilibri i no hiperresponsabilitzar-nos de coses que no ens corresponen hem de tenir ben present aquest esquema en relació al control:
