Recordar amb amor
Durant la vida anirem trobant-nos amb persones que ens ensenyaran moltes coses, amb qui compartirem moments únics i especials. Algunes d’aquestes persones es mantindran caminant al nostre costat de per vida; altres s’allunyaran; altres no acabaran d’entendre’ns o no actuaran amb nosaltres tal com mereixem o esperàvem i no quedarà més remei que fer-nos-en enfora; altres desapareixeran, altres moriran…
En els casos en què haguem de fer front a situacions de pèrdua d’un vincle, al principi ho passarem malament; haurem de passar per un dol que cadascú viurà d’una manera diferent i durant el temps que hagi de menester. Encara que pugui resultar molt desagradable, causar molt de malestar i dolor, és important experimentar, sentir i viure totes les emocions que vagin sorgint per a poder anar avançant de forma sana en el camí d’aquest procés de “recomposició”, “recol·locació” i “transformació” emocional.
De fet, és essencial transitar per aquest temps perquè és necessari i imprescindible per a processar què ha passat i aprendre a viure sense “aquella” persona (que no és el mateix que oblidar-la perquè, a una persona estimada, no se l’oblida mai).
Malgrat tot, sorprèn veure com, a pesar d’haver passat presumptament per aquest temps de trànsit, hi ha persones que segueixen revivint emocions que generen malestar (ira, ràbia, decepció…). Això fa que quedin enquistades en el passat i es dificulti seguir endavant construint un present i un futur de manera saludable. Un exemple del que estam comentant podria ser quan hi ha hagut una ruptura de parella que no hem processat com tocava i, temps més tard, recordar aquesta persona encara ens remou sentiments negatius de molt alta intensitat (rancor, desigs de venjança, dolor…). Si aquest és el teu cas, és important que et plantegis demanar ajuda professional ja que podria amagar-se, darrere d’aquestes reaccions, una falta d’habilitats de gestió de les emocions que pot afectar greument al teu benestar emocional.
Així que és molt important, alhora que saludable des del punt de vista psicològic i emocional que, després de tot el trànsit dolorós associat a la pèrdua, acabem guardant el record de les persones que passen per la nostra vida amb amor i afecte, perquè elles sempre formaran part de nosaltres i cal assignar-los un espai especial replet de gratitud dins la nostra memòria i el nostre cor. A més, quina millor manera d’autocuidar-nos!
