La vida després d’una ruptura de parella
Molt poques són les persones que no han passat mai per una ruptura de parella.
És evident que cada història d’amor i de desamor és diferent i que l’impacte que pot causar aquest fet a la vida de cadascú pot ser molt distint depenent de molts factors: motius de la ruptura, estils d’afrontament, experiències prèvies, grau d’implicació i vincle amb i en la parella, si hi ha fills o filles en comú, l’estigmatització de ser fadrí o fadrina quan s’ha arribat a certa edat (sense donar cabuda que podem triar com a opció de vida viure sense parella).
I és que quan una parella es romp, la vida per a les dues parts canvia; ja res torna a ser igual… Els compromisos i els hàbits adquirits amb l’altra persona, els plans conjunts traçats i les nostres expectatives de vida poden sofrir una bona sacsejada i deixar-nos sense alè, amb certa desorientació vital, i fins i tot amb la sensació que ens serà impossible sortir d’aquesta situació.
Malgrat tot, després d’experimentar moltes emocions i passar-ne les fases de dol, que cada persona pot viure a la seva manera, al final, després de transitar pel dolor (cadascú necessita el seu temps), arribam a aprendre a acceptar i a conviure amb la realitat de la pèrdua.
Cal, però, que no bloquegem aquestes sensacions i emocions desagradables i confuses (que fins i tot a vegades ens fan por o ens consta reconèixer) que acompanyen el dol per tal de poder seguir el camí necessari per a curar les ferides i ser capaços d’obrir-nos a una nova oportunitat de viure la vida (que serà diferent a la d’abans, però continuarà essent la nostra vida).
I no hem d’esperar oblidar l’altra persona o fer com si no hagués existit, perquè això seria mentir-nos intentant viure una realitat paral·lela inexistent. Aquella persona ja sempre formarà part de la nostra història de vida però acabarà en un lloc del nostre cor diferent al que ha ocupat mentre se n’ha estat parella.
Practicar l’agraïment pels moments viscuts, per les experiències compartides, pels moments de felicitat, pels records guardats… és un bon regal que ens podem fer tant a nosaltres com a aquella persona que ha estat la nostra companya de vida durant un temps.
Res és etern; tot està en continu procés de canvi; així que no ens queda una altra opció més que la d’exprimir al màxim cada experiència i extreure’n el major aprenentatge i emoció perquè, al final, el més important és aconseguir carregar la motxilla personal de bons records i sentir l’orgull i la satisfacció d’estar en permanent construcció de la vida que volem, permetent-nos potenciar-hi tot allò que ens fa persones úniques i irrepetibles.
