Xarxes socials i parella. L’stashing
Que les xarxes socials i les apps ja formen part de la nostra vida i de la nostra forma de relacionar-nos és un fet inqüestionable.
Xerram amb les nostres amistats, amb persones que no veim sovint, companys i companyes de feina, de l’escola, de l’institut, amb la família i fins i tot també establim connexions amb persones a qui no coneixem personalment però sí virtualment… Però, i a la nostra parella? La tenim present a la nostra vida digital?
En principi quasi tothom tindrà tendència a contestar que sí, però arribats a aquest punt on l’escenari en línia es diversifica, igual que ho fa la vida real, la resposta no sempre està tan clara.
Així que crec que val la pena que ens aturem a fer una anàlisi d’una “curiositat” i és que, tot i que se suposa que tots els elements de l’era de la comunicació ens han d’apropar i facilitar i potenciar els vincles, resulta que si xerram del món de la parella, les coses no són tan senzilles perquè a vegades aquestes eines tecnològiques actuen d’element tòxic o manipulador de la relació.
Heu sentit xerrar de parauletes com goshting, sexting, texlationship o stashing?
Doncs bé, si us pareix dedicarem els propers posts a analitzar tota aquesta terminologia que fa referència a vincles de parella i actuacions a les xarxes socials.
Com que hem de començar per algun, iniciarem aquest repàs per l’stashing…
Què és l’stashing?
Si bé és cert que a l’inici d’una relació podem estar un temps prudencial a fer pública la nostra nova situació sentimental, quan ja es du un temps i el vincle es va fent cada vegada més estable, el més normal del món és compartir amb les nostres persones de confiança que tenim parella.
Quan això no ocorre, l’stashing comença a fer acte de presència.
Així, perquè ens entenguem, l’stashing seria la situació en què la teva parella no fa cap menció ni una que té una relació de parella, no t’inclou en els seus plans amb amistats o amb la seva família i et manté allunyat o allunyada del seu cercle social més íntim com si t’amagàs o t’ocultàs. De fet, podries demanar als seus amics si té parella i et respondrien que no ho saben.
L’stashing és aplicable tant a les xarxes socials com a la vida real.
Si ens centram en l’escenari en línia, qualsevol persona podria pensar perfectament que la persona que posa en pràctica l’stashing és un fadrí o una fadrina perquè manté un alt nivell d’activitat a les seves xarxes socials, interacciona amb altres persones, penja fotos de les seves activitats, fotos amb amistats… però teva, cap ni una! I mai fa cap referència que pugui haver estat amb tu a algun lloc, ni comenta cap publicació teva encara que l’etiquetis, i encara menys una foto en la qual pugueu sortir junts/es… De fet, el més probable és que si poses una foto de perfil on sortiu tots dos/totes dues, et demani que l’eliminis.
El més preocupant de tot això, és que encara justificarà que ho fa tot perquè a ningú li interessa la vostra vida privada. Clar, pot ser que es tracti d’una persona introvertida i que valora molt la seva privacitat, però quan detectes que tan sols és la vostra vida com a parella el que no li interessa que es faci públic cal posar en marxa les alarmes.
A la llarga aquest tipus de comportament acaba minant l’autoestima personal i el vincle de parella se n’acaba ressentint. Per què, realment quin és el motiu que fa que no es pugui saber que aquesta persona té parella? Poder mantenir la seva intimitat protegida o bé el fet que no t’acaba de valorar suficientment com a parella (no considera que siguis suficientment bo o bona) o que no t’acaba de veure com una relació a llarg termini? Sí, fa mal plantejar-se la resposta, però cal reflexionar-hi… perquè recorda que l’amor no fa mal.
I sí, és cert que tampoc no es tracta d’anar publicant constantment la felicitat de la parella o què es fa o es deixa de fer, però entre això i actuar a les xarxes socials o a la vida real com si no tinguéssim parella, amagant-la i ocultant-la als ulls dels altres, hi ha una bona diferència.
