Síndrome de la impostora
En alguna ocasió has sentit que no mereixes els teus èxits? Has pensat que la teva posició professional o personal és a causa de la sort? Has pensat a no postular un lloc de feina perquè creus que no en tens els coneixements suficients? Potser aquests pensaments tenen a veure amb el que s’anomena síndrome de la impostora, del qual avui parlarem.
El primer que us diré és que aquesta síndrome no afecta exclusivament les dones, ja que els homes també poden patir-la. Com que és molt més freqüent en les dones, però, ho comentarem des de la perspectiva femenina.
La síndrome de la impostora consisteix en la sensació d’inseguretat davant els nostres assoliments o èxits. La causa principal sol ser una baixa autoestima que ens fa dubtar constantment de si realment som capaces d’ocupar càrrecs de responsabilitat, a més de la creença que tot el que hem aconseguit ha estat fruit de la casualitat o la sort. Les dones que ho experimenten solen tenir por de ser descobertes, ja que es consideren un frau i no valoren les seves habilitats i competències.
Les dones que es troben en aquesta situació solen tenir creences com per exemple: “no som prou bona”, “he tingut sort”, “no tinc res a aportar”, “darrere del que sembl som un frau”, etc. I precisament aquestes creences solen ser més freqüents en dones perquè la posició social i el rol que ens han assignat tradicionalment ens posiciona fora dels càrrecs de responsabilitat i això ens fa sentir fora de lloc quan aconseguim fites històricament reservades als homes.
Aquestes sensacions venen determinades per molts factors. Aquests en són alguns:
- Baixa autoestima: els missatges que interioritzam en la infància són crucials per a crear una bona confiança en nosaltres mateixes i determinen com ens valoram.
- Autoavaluació severa: quan ens exigim la perfecció i tendim a ser molt crítiques amb nosaltres mateixes, podem acabar infravalorant les nostres competències i habilitats.
- Expectatives socials i culturals: els rols de gènere poden afectar com ens veim i ens poden fer sentir menys capaces i menys mereixedores de l’èxit.
- Societat basada en la meritocràcia: vivim en una societat en la qual es premia la competitivitat i existeix la falsa creença que, com més t’hi esforcis, més a prop estaràs de l’èxit, sense tenir en compte altres aspectes importants com la pertinença a grups minoritaris o marginats, o els estereotips i els prejudicis socials. Tot això poc crear frustració i pensaments negatius cap a nosaltres.
- Experiències prèvies: les experiències prèvies de fracàs o de ser subestimada poden contribuir a la inseguretat i a la falta de confiança en una mateixa.
Tots aquests factors poden contribuir, en major o menor mesura, que es pateixi la síndrome de la impostora en qualque moment de la vida. Com a conseqüència, podem viure ansietat o estrès en el lloc de feina, a més d’evitar oportunitats de promoció o reconeixement d’assoliments, per aquesta sensació constant de dubte cap a nosaltres mateixes. Si no ens feim càrrec d’aquestes sensacions, a la llarga pot arribar a afectar-nos en les relacions interpersonals, en el nostre rendiment laboral i en la nostra autoestima.
I com deixar de costat aquest autosabotatge constant?
Primer cal entendre que la nostra manera d’actuar ve donada per la nostra “motxilla”; és a dir, les nostres vivències i creences. És important treballar i enfocar-nos a identificar i minvar aquestes creences que ens limiten i ens provoquen malestar. Per això pots anar fent petits canvis en la teva vida diària com els que t’indicam a continuació:
- Millorar la teva autoestima des de dins: adonar-te de com et parles, com et veus, i millorar la relació amb tu mateixa pot ser un gran pas! Pots començar cercant petits moments en el teu dia a dia en què et puguis cuidar fent qualsevol activitat que et doni plaer i canviar els missatges que t’envies a tu mateixa, imaginant-te que parles amb una altra persona: segur que, si fos una amiga qui et plantejàs que té aquestes vivències, li podries dir moltes coses positives per a desmuntar aquestes falses creences.
- Reconèixer i valorar les teves competències i els teus coneixements: intentar fer un recorregut al llarg de la teva vida i observar tot el que has aconseguit gràcies a tu mateixa pot ser un bon exercici per a començar a donar-te el valor que et mereixes.
- Reajustar les teves expectatives: ser conscients d’aquelles expectatives que són imposades per la societat o pel que volen els altres, a fi de poder deixar-les a un costat i centrar-te en les teves pròpies expectatives, en el que tu vols i et fa feliç.
Aquests petits canvis són possibles, però no és un camí senzill. En moltes ocasions et pots sentir perduda. Pots no saber per on començar i hi haurà moltes ocasions en què et descobriràs repetint les mateixes coses que vols deixar de fer. Per això et vull recordar que sempre pots demanar ajuda a un/una professional i, evidentment, si tens qualsevol pregunta sobre aquest tema o d’altres no dubtis a contactar amb nosaltres.