ChatGPT com a psicòleg/oga?
Cada vegada més joves recorren a la intel·ligència artificial (IA) no només per a estudiar o crear-hi continguts, sinó també per a parlar-hi de com se senten. Pot parèixer temptador: és ràpida, està disponible les 24 hores i no et jutja. Però la realitat és que la IA no pot substituir un/una psicòleg/lòga, i confiar-hi massa pot acabar passant factura.
L’OMS i l’Associació Americana de Psicologia (APA) ja han avisat que aquests sistemes poden parèixer convincents, però sovint inventen dades, no estan supervisats i no responen a cap responsabilitat professional. La IA no pot diagnosticar, no sap com actuar davant una crisi greu i no ofereix el vincle humà, que és la base de qualsevol procés terapèutic.
Moltes persones la utilitzen perquè cercar ajuda real pot fer por o semblar difícil. Una de les raons també pot ser la dificultat per a accedir a teràpia privada per falta de recursos: la IA és gratuïta i pot resultar més fàcil que pagar un/una professional. A més, la immediatesa i l’anonimat fan que enganxi.
Però el risc és que acabi donant respostes que minimitzin un patiment real, reforcin pensaments desadaptatius, o simplement no entenguin el context cultural i personal de la persona. Això genera una falsa sensació de seguretat. Quan el bot et respon amb molta seguretat, pareix que tens una guia fiable, quan en realitat només és un text sense la capacitat d’avaluar el teu cas ni d’acompanyar-te de veritat.
La privacitat és un altre punt delicat. Fa poc, el mateix CEO d’OpenAI va advertir que la confidencialitat que protegeix la relació entre professionals de la salut i els pacients no s’aplica a la IA, i deixa les persones usuàries sense protecció jurídica si un jutjat en demana les dades. A més, moltes plataformes poden utilitzar la informació compartida amb finalitats comercials o per a entrenar els seus propis models. En resum, tot el que comparteixis amb un xat bot pot acabar circulant fora del teu control.
La investigació mostra que alguns xats bots poden ser útils en qüestions molt concretes i lleus, com recordar hàbits saludables o fer un petit acompanyament entre sessions. Però això no és el mateix que una teràpia. En situacions complexes o en moments de crisi, les respostes són massa imprevisibles i poden resultar fins i tot perilloses.
Val la pena recordar que l’acompanyament d’un/una psicòleg/lòga aporta coses que la IA difícilment pot donar: una mirada i un acompanyament humans. L’escolta activa, la capacitat de captar matisos emocionals, el seguiment en el temps i la confidencialitat són elements clau que només es poden garantir dins una relació terapèutica real.
En resum, la IA pot ser una eina complementària, però mai un substitut. Si vols cuidar la teva salut mental, cerca espais humans, segurs i supervisats.
I recorda: si estàs passant un moment difícil, no has de viure-ho en solitari. Pots telefonar al 024 (línia nacional d’atenció a la conducta suïcida, 24/7 i gratuïta), al 112 en cas d’urgència, o al 061 Salut Respon a les Illes Balears. I també tens, a Sexconsulta (PalmaJove), el teu espai de confiança, gratuït i confidencial.