Els darrers anys ja hem xerrat molt d’això de Nadal: de no encaixar amb la “felicitat enllaunada”, de poder ser un poc hater i de donar-nos permís per a viure aquestes dates amb més calma. Enguany feim un pas més: parlam dels sopars de Nadal, d’aquests moments de taula on surten comentaris incòmodes, preguntes que no vols contestar i discussions que s’eternitzen.

La idea no és ensenyar-te a aguantar-ho tot amb un somriure, sinó oferir-te algunes eines perquè puguis posar límits, cuidar-te i sortir del sopar amb la sensació de no haver-te traït.

Una primera cosa important: no estàs obligat/da a anar a tot, encara que sigui “de família”. Encara que “tota la vida s’hagi fet així”. Encara que qualcú et digui que “te’n penediràs si no hi vas”. Dir que no a un sopar, arribar més tard o anar-se’n abans forma part de la cura personal. Diferenciar què et fa ganes i què és un tràmit que només et genera malestar és un acte d’autoestima, no d’egoisme.

Pot ajudar que, abans de començar la ronda de sopars, et demanis quins plans et venen realment de gust i quins sents que et deixaran amb mal cos, i que et donis permís per a prioritzar. No cal un gran discurs: un “enguany vull fer menys plans” o un “no em va bé venir a tots els sopars” pot ser suficient.

Als sopars als quals decideixis anar, la comunicació és clau. També ho és recordar-te que no tens l’obligació de convèncer ningú de res: el teu objectiu no és guanyar debats, sinó arribar al final del vespre sentint que t’has respectat tant com has pogut. Preparar-te una mica abans (pensar què et remou, tenir un pla B per si et satures) ja és una forma de cuidar-te. Dins la taula, algunes eines senzilles poden fer de coixí:

  • El “disco ratllat”: repetir amb calma el teu missatge clau (“ara mateix no és una prioritat per a mi”, “no vull parlar del meu cos”), sense entrar a totes les justificacions.
  • Canviar de tema quan notes que aquell terreny no és segur per a tu (“no em ve de gust parlar d’això, conta’m com va…”, “parlem d’una altra cosa”).
  • Marcar el límit i, si cal, aixecar-te i sortir quan un comentari et fa mal i no s’atura encara que ho hagis dit. No és una falta de respecte: és protegir la teva salut mental.

Tot això pesa encara més si sents que quedes fora de la normativitat social, ja sigui per l’orientació, la identitat, els gusts, les neurodivergències o simplement per la manera com tries viure. En aquests casos, comentaris sobre la teva roba, bromes sobre amb qui vas al llit o preguntes del tipus “encara no has duit cap al·lot/al·lota?” poden fer molta més ferida. Recorda que no has de respondre res que no vulguis i que pots cercar aliances a la taula, encara que sigui només una mirada de “estic amb tu”.

Entre tot això, no oblidem el més senzill i alhora el més difícil: cuidar-te abans, durant i després. Abans, donant-te permís per a anar només als plans que puguis sostenir i cercant suport si saps que serà dur. Durant, escoltant-te i fent petites pauses quan ho necessitis. Després, permetent-te desfogar-te, estar trista, enfadada o alleujada, i pensant què vols fer diferent una altra vegada.

Si aquestes dates et remouen molt, si els sopars familiars són un lloc on sents que el teu cos, la teva identitat o la teva manera de viure les relacions no són benvingudes, recorda que no ho has de gestionar tot totx solx. A Sexconsulta estam per a escoltar-te i pensar juntes com protegir-te i cuidar-te, també per Nadal.

Apunta’t al butlletí d’Autoestima i Salut Emocional

Rebràs mensualment notícies d'autoestima, emocions, sentiments, habilitats socials i benestar emocional.