De noms assignats a veus pròpies
T’has adonat que moltes parts del cos amb vulva tenen noms d’homes que varen viure fa segles? Avui volem convidar-te a reflexionar un poc sobre això.
Figures com Falloppio o Bartholin posaren nom a parts del cos que ja existien molt abans, i que les persones amb vulva ja coneixien bé. Concretament, varen reanomenar les glàndules vestibulars majors (que ajuden a lubricar l’entrada de la vagina) i les glàndules parauretrals (també conegudes com la pròstata femenina, encarregada de l’ejaculació femenina).
El més sorprenent és que molt abans d’aquests «descobriments» les comares africanes, les parteres indígenes i alguns texts d’Orient ja sabien com funcionaven aquestes parts del cos. No era cap novetat, però en la història aquests coneixements varen ser ignorats ja que la ciència occidental històricament ha infravalorat altres coneixements.
Així i tot, l’afany per «descobrir» i avançar en la medicina va dur a cometre actes terribles, com els realitzats per Sims, que va sotmetre dones esclavitzades com Lucy, Betsey i Anarcha a cirurgies cruels, tot per guanyar prestigi en el camp de la ginecologia. És crucial posar en valor les seves vides, ja que les seves històries han estat silenciades, i reconèixer que el coneixement científic es va construir a costa del seu sofriment.
Avui en dia, continuam utilitzant els llinatges d’aquests noms a llibres de biologia i medicina. Encara que, tant des de l’acadèmia com des de la reivindicació, es proposa redenominar aquestes parts amb noms descriptius basats en la seva funció, la qual cosa no només afavoreix el nostre autoconeixement i plaer, sinó que també millora l’atenció mèdica i el diagnòstic.
Però no tot és fosc: a finals del segle passat, la uròloga Helen O’Connell va fer un descobriment important: va demostrar que el clítoris és molt més gran del que pensàvem. Alhora, també es va descobrir que existeix una «pròstata femenina» prop de la uretra. Conèixer aquestes parts és essencial, perquè ens ajuda a entendre millor el nostre cos i, sobretot, a gaudir del plaer sexual d’una manera més conscient.
Per això, avui reivindicam el dret a conèixer el nostre cos sense vergonya, a comprendre la seva història, i a donar a totes les persones el poder d’anomenar les seves pròpies experiències. Al final, en entendre millor com funcionen les nostres parts no només entenem el nostre cos, sinó que també respectam el dret de totes les persones amb vulva a ser escoltades.
Perquè quan anomenam bé, ens anomenam a nosaltres mateixes. El cos deixa de ser un territori “descobert” per d’altres i es converteix en una casa que podem habitar amb orgull. Paraula a paraula, anam reescrivint la història.