Aquest mes celebram el Dia de la Besada (13 d’abril) i el Dia de la Visibilitat Lèsbica (26 d’abril), així que volem parlar de besades sàfiques. Aquestes besades entre dones han trencat barreres, desafiat la censura i plantat cara a la discriminació.

Els darrers anys hem vist com les besades públiques (o kiss-ins) s’han convertit en accions col·lectives en què diversos activistes o parelles LGTBIQ+ es reuneixen en espais públics per a besar-se simultàniament. Un acte que passa desapercebut i està normalitzat en parelles heterosexuals, en aquest cas es transforma en un acte revolucionari. Avui us en duim alguns exemples:

  • La besada de Marsella (França, 2012): dues al·lotes es varen besar davant  manifestants que protestaven contra el matrimoni igualitari. El fotògraf Gérard Julien va immortalitzar el moment, que es va convertir en un símbol global: una simple besada va deixar sense arguments els qui negaven els seus drets.
  • Besada a Buenos Aires (2017): Mariana Gómez va ser detinguda per besar la seva esposa en una estació de metro. Com a resposta, es va organitzar una “besada massiva” en solidaritat. La detenció va resultar ser un clar cas de lesbofòbia policial i, anys després, na Mariana va ser absolta. El missatge final va ser contundent: estimar no pot ser castigat.
  • El Besatón de Paraguai (2015): amb motiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia, diverses parelles LGTBIQ+ es varen besar davant el Congrés per a exigir drets i denunciar la manca de protecció legal.
  • Viena (2015): milers de persones es varen congregar davant un cafè que havia expulsat una parella de dones per besar-se. Amb el lema “Mostrar afecte en públic no hauria de ser un delicte”, varen convertir l’acte en un símbol internacional contra la discriminació.
  • Barcelona (2015): una cafeteria va expulsar una parella de dones per “molestar” ambla seva besada. La resposta va ser immediata: una besada multitudinària que va deixar clar que “l’amor no pot ser motiu de discriminació”.
  • Palma (2019 i 2023): col·lectius locals varen organitzar besades a punts estratègics per a cridar “no tenim por”. Aquí, a la nostra pròpia ciutat, aquestes besades es varen convertir en una forma valenta de protestar contra l’LGTBIfòbia.

Les besades, realitzades arreu del món, des de la primera protesta a Espanya (2010) fins a Mèxic o al Brasil, s’han utilitzat per a assenyalar comerços homòfobs, polítiques discriminatòries… Amb aquests actes d’afecte a l’espai públic es desafia la invisibilitat i es recorda que l’amor entre dones existeix i reclama el seu lloc.

Saber que altres dones (lesbianes, bisexuals, trans, racialitzades, amb discapacitat, etc.) en besar-se varen deixar empremta ens anima a continuar lluitant pel nostre dret a ser i a estimar sense amagar-nos. Perquè besar-se també és resistir. Aquestes besades passen a la història per ser valentes, tendres i revolucionàries. Perquè una besada, de vegades, és molt més que afecte: pot obrir ments i enderrocar murs.

A Sexconsulta estam aquí per a ajudar-te, de manera gratuïta i confidencial. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres!

*Imatge de Gérard Julien, Marsella (França, 2012)*

Apunta’t al butlletí d’Autoestima i Salut Emocional

Rebràs mensualment notícies d'autoestima, emocions, sentiments, habilitats socials i benestar emocional.