Fer tribu també és salut mental

Avui vull parlar-te d’un missatge que s’està fent súper popular, sobretot en xarxes: “envolta’t de persones vitamina”, “fora vibracions negatives”, “si penses en positiu, t’anirà bé”. Dit així sona genial, i és normal que ens hi aferrem quan estam cansadxs o saturadxs. El problema és el que queda per davall: la idea que, si no estàs bé, és perquè no t’ho estàs treballant prou.

Aquesta manera de mirar la salut mental pot acabar convertint-se en una espècie de meritocràcia emocional: si et va bé, és perquè tens bona actitud; si et va malament, és perquè no ho estàs “fent bé”. I això és injust i, sobretot, molt solitari. Perquè hi ha coses que no depenen d’una sola variable, com per exemple el context, els ritmes de la societat, la precarietat, la pressió, les experiències que has viscut, la sort que has tengut (o no) amb les persones i els espais que t’ha tocat viure.

Quan ens venen que tot és qüestió de mentalitat, també ens estan venent una vida cada vegada més individualitzada: “tu t’ho gestiones”, “tu t’ho guanyes”, “tu t’ho fas”. I clar, així pareix que demanar ajuda o necessitar qualcú és debilitat. I no és casualitat que visquem en un sistema que premia anar a mil, rendir i competir, i que moltes vegades deixa poc espai per a fer comunitat, cuidar-nos entre nosaltres i sentir que pertanyem. Però som éssers socials i interdependents, encara que a vegades ens agradi pensar que podem amb tot totx solx.

I, quan vivim així, qualsevol entrebanc o incomoditat pot fer-se molt més gros, perquè ho sostenim sense xarxa, i aquí entra la frustració. No perquè haguem d’aguantar-ho tot, sinó perquè no tot serà còmode, i això no vol dir que estiguis fent res malament. La frustració també és vida: que un pla no surti com esperaves, que qualcú et digui que no, que avui no tenguis energia, que t’hagi de tocar esperar, que una conversa sigui incòmoda. Si davant qualsevol incomoditat només hi ha dues opcions (evitar o explotar), acabam més vulnerables.

El que ajuda, moltes vegades, no és “vibrar alt”, sinó tenir xarxa. Perquè la incomoditat es gestiona millor quan la pots compartir, quan tens una amistat amb qui xerrar, una persona amb qui reparar, una família (o una tribu) que no t’exigeix estar sempre bé. La comunitat no et lleva els problemes, però fa que no els carreguis totx solx.

I un matís important: tolerar la frustració no és tolerar la falta de respecte. Una cosa és passar per una incomoditat puntual (per exemple, adaptar-te a un pla que no era el teu preferit perquè és important per a qualcú que estimes). I una altra és aguantar pressions, humiliacions, control o situacions que et fan mal de veres. Això no és “negativitat”: això són límits.

Potser el missatge principal és aquest: autocura, sí, però sense convertir-la en culpa. I salut mental, sí, però sense oblidar que també és col·lectiva: xarxa, suport i comunitat. Perquè quan vius en un context que pesa, mereixes sosteniment, no eslògans.

A Sexconsulta, hi som per a ajudar-te. Recorda que, si tens qualsevol dubte o estàs vivint una situació que no saps si és “normal” o et fa mal, pots contactar amb nosaltres de manera gratuïta i confidencial.